Avui m'ha passat una cosa molt estranya. M'he menjat un plàtan que recordava, molt de fons, el gust d'una hamburguesa del McDonald's. Fa anys que no en menjo, però m'hi ha fet pensar. Aleshores, d'aquesta experiència n'he tret dues conclusions: La primera, el menjar del McDonald's té com a base el plàtan. La segona, no necessito anar en aquest restaurant mentre tingui plàtans.
Però aquest fet no és el més estrany del dia. Unes hores abans, em trobava dormint i somiant. Estava fent esport, corrent, per una gran ciutat i estava plovent. Travessava un carrer bastant ample i ple de cotxes per anar cap a un parc on podria córrer amb la seguretat que no m'aixafarien. Mentre travessava i arribava al parc, a la ràdio començava una tertúlia d'uns pedants que parlaven de l'èxit a la vida. Explicaven que tots ells havien sigut grans directius d'empreses i que actualment qualsevol persona que s'ho proposés podia ser executiu i tenir un sou astronòmic. Notava com em mullava, com s'enganxava cada passa al terra ple de fang. La conversa m'interessava pel sol fet d'estar escoltant qualsevol cosa i pensava que no tenia sentit que tothom fos executiu, que alguna cosa fallava. El somni l'he trobat realment estrany perquè tot el que passava no té res a veure amb la meva realitat. No vaig mai a córrer, no visc en una gran ciutat, no plou pràcticament mai i no escolto la ràdio, i no ho faig perquè per treballar no em va bé i la resta del temps estic fent activitats que no són compatibles, com ara escoltar música.
A banda de tot això, que és puntual i no crec que tingui res de transcendent, la meva vida ha entrat per un camí del tot curiós i estic segur que no en sortirà res de bo. Últimament, estic escoltant música pop francesa i el que és pitjor, m'agrada.
I ja està.
8 comentaris:
A mi ahir també m'ha passat una cosa molt estranya. Em vaig menjar una fruita del drac que recordava, molt de fons, el gust d'un cogombre qualsevol, dels que et surt a un euro i pico, no pas 10 i hòsties. Fa vides passades que no en menjo - de fet, pot ser que no n'hagi menjat mai -, però m'ha fet pensar i treure'n conclusions:
1. la fruita del drac és comestible, amb els dracs no té res a veure
2. si no m'estic morint de fam no en mejaré més que tampoc no és extraordinaria.
Però aquest fet no va ser el més estrany del dia en el meu cas tampoc. Unes hores després em trobava a la app de la renfe cercanies intentant comprar un abonament per a una ruta dels trens regionals i no hi havia manera!! La meva selecció de la ruta s'estava enfonsant en una finestra de dialeg cutre que em deía que això no era "saleable"... Si fos una executiva amb pasta segur em podría permetre passar dels trens i agafar un taxi cada vegada que necessités espatllar un cap de setmana amb 2 viatges llargs, però encara no he arribat a escoltar cap programa de radio que em digui com fer-ho.
A banda de tot això, la meva vida ha entrat per un camí que segur és molt pitjor que el del Peix i de bo només pot sortir que al morir-se un no hi hagi cap vida més. Això és algo que està totalment fora del meu control: com a molt puc provar fer certa comptabilitat karmica de la vida corrent, cosa per a la qual tampoc no vaig escoltar cap programa radio que em digui com fer-ho, llavors poc probable és que em surti bé.
https://www.youtube.com/watch?v=WuqPfsV3KF8
Epp! Has votat ja el CT més èxitos de l'any passat? Què esperes?
Jo ara estic menjant kiwi amb gust a res i vaig concloent que mirar pelis xinèses sense subtítols en anglès tampoc no és tan complicat com semblava - ceta part s'enten!!! I estic flipant perquè encara em falta molt
Potser hauries de tornar un dia al McDonald's per comprovar que les hamburgueses NO tenen gust de plàtan.
El discurs tipus "la gent no és rica perquè no vol" fan bastanta ràbia, perquè és possible que qui ho diu s'ho cregui.
Recorda cantar anys anys al bloc del Pons!
Demà serà un dissabte especial!! I no, no menjaré peix.
晚安，鱼先生！ Podrà vostè trobar un espectacle molt bonic i satisfactori aquí al moment 47! Que en gaudeixi ^^
晚安，Noname. Tothom sap que qualsevol vida és pitjor que la del peix. No soc capaç d'imaginar el turment que ha de ser viatjar amb trens del país Fa molts anys, antes de la pandèmia, vora els anys del Tsunami, vaig agafar el tren que duia a Barcelona. Però en lloc d'arribar fins a la capital, vam baixar abans i vam fer la resta del recorregut a peu, per l'autovia. No recordo el perquè, però suposo que era pel malson del tren.
Ara escolto Stromae, però hi ha dies que escolto a altres cantants de França o Bèlgica (de la part valona).
Pons, potser les vaques que després es transformen en hamburgueses mengen plàtans. Jo no ho descarto. Ni tampoc descarto el tema de la voluntat de la riquesa. Jo, per exemple, com que no vull ser ric, no ho soc. En part funciona.
Un día et despertaràs ric sense voler i te'n penediràs ^^
Publica un comentari a l'entrada