És hora d'anar a dormir

Ara hauria d'estar dormint perquè és tard. El temps, com a la resta de la gent, perquè no soc per res del món especial, em governa. Però hem de tenir clar que el temps no existeix com a tal sinó que és una representació de la transferència d'energia. La nostra forma de vida, per adonar-se de la pròpia existència, se l'ha fet seu. I des del nostre punt de vista, per no complicar-nos en termes que no venen el cas, fa molt de temps, no parlo d'anys ni de segles, parlo d'eres a escales universals, al principi, l'energia es trobava en un estat d'estabilitat perfecte. Com que era estable aquesta no es transformava, per tant, no necessitava el temps, ni tampoc necessitava espai per moure's, ja que qualsevol moviment l'hauria alterat. L'energia era el tot i alhora el no-res. Quina va ser la pertorbació que va desembocar en el nostre univers i en última instància, fins ara, en la nostra existència? Va ser la mateixa energia com a ésser conscient que va decidir formar tot el que ens envolta? Així doncs, som una part d'ella? O bé la pertorbació va ser causada per un agent extern? Aquesta segona opció, tot i que seria interessant tenir-la en compte, fa de la nostra vida una simple diversió de l'agent extern que pot fer de nosaltres el que vulgui. En canvi, si som fruit de la pròpia energia que va decidir transformar-se, nosaltres també som lliures de transformar-nos. No vull dir que ens podem transformar en el que vulguem, l'energia té les seves normes, però tenim la llibertat de prendre les nostres decisions. I amb aquesta llibertat decideixo anar a dormir.