—Saps què? T'explicaré un secret i com que és un secret no vull que l'expliquis a ningú. I quan dic a ningú és a ningú, d'acord? Tampoc vull que, encara que mai el llegeixi ningú, l'escriguis. Deixa d'escriure si us plau. Estàs escrivint totes les paraules que estic dient com si un dictat o m'ho sembla a mi? Pots parar d'escriure d'una vegada? Para si us plau. Sembles idiota amb aquest posat, mirant la pantalla i fent veure que no estic al teu costat parlant. M'agrada insultar-te, ho saps, oi? Ets un burro i un tanoca. I el secret no el sabràs mai; no puc confiar en algú tan superficial i egoista. Tens cara de babau.
—Jo només soc un simple escriptor que no pretén res més que deixar constància de la vida que hi ha al meu voltant.
—Hòstia, si l'imbècil parla! I quan ho fa, continua escrivint. Es pot ser més ximplet?
I sense afegir res més s'aixeca del sofà i marxa amb un cop de porta. El sol de tarda es cola per la casa donant-li una calidesa que reconforta. Amb les finestres obertes es pot escoltar el brogit del carrer: se senten les fulles que es mouen amb el vent, els crits de la mainada jugant al parc i algun cotxe que passa de tant en tant. De sobte, un crit trenca l'harmonia:
—Ves a la merda tu i els teus textos, mediocre!
8 comentaris:
Un burro i un tanoca, què fort! Deixa'm endevinar: el paio del secret era el XeXu, oi?
Has anat a votar Ja?! Què esperes?
Et deixo el missatge d'un rumanès que s'ha suicidat - traduit per la meva mà propia, que trobo que es veu molt autèntic i ben escrit:
“En quant tens prou, però quan tens realment prou, no baralles més, no avises més, no supliques més, no esperes més, no mires més, ja no t’interessa absolutament res i et pares. Punt”
Avui vaig menjar 'tonyina de pesca responsable', ni el Pons mateix podria haver-me recomanat una amanida millor ^^
Que dura la història del romanès, però té tanta raó... L'entrada que volia publicar avui anava sobre aquest comentari, però al final l'he esborrat, no crec que tingui dret a prendre el protagonisme a aquestes paraules.
Tema tonyina, no hi tornis. T'agradaria ser devorada amb responsabilitat?
Doncs vas ben xungo, si justament vaig fer el comentari per donar-te ales per escriure sobre tantes veritats veritables ^^
Tema tonyina: a un cert moment d'existencialisme Maxim tothom estarà devorat - amb o sense responsabilitat.
Doncs davant de tal veritat prometo escriure i publicar alguna cosa al respecte.
Tema tonyina: així doncs espero ser devorat amb responsabilitat. Mai s'han de perdre les maneres.
Publica un comentari a l'entrada