Fer mitja

De vegades, quan el sol es pon, alguns animals salvatges es posen a fer mitja. És un fet molt estrany que podria causar commoció a qualsevol humà si ho veiés amb els seus propis ulls. Ell, fidel creient que és l'únic ésser viu capaç de tenir aquestes habilitats, es creuria que somia o que la seva ment li està jugant una mala passada. Si fos prou inconscient d'explicar-ho a algú, seria titllat de boig i podria caure ben fàcilment a l'ostracisme, paraula que ja he utilitzat aquesta setmana dues vegades i, per tant, l'he gastat per un bon temps. Algú em podria dir, però si ara ho estàs explicant tu, vols que et titllem de boig? Tinc diverses excuses, però una, i la més important, és que soc un peix i per tant no soc qualsevol humà. Per aquestes raons, els animals salvatges que es posen a fer mitja quan el sol es pon, amb un grau força alt d'assertivitat, procuren no ser vistos quan es troben en petits grups per fer aquesta labor. Els humans, creients d'una veritat esbiaixada per les limitacions dels seus sentits, viuen cecs davant la realitat que els envolta i així es creuen feliços. I que així segueixi, clamen alguns dels animals salvatges ben entrada la nit quan s'acomiaden del grup de fer mitja.

El paràgraf anterior em porta a explicar un descobriment que em sembla digne d'anunciar en aquest bloc de notes que de tot el que pugui parlar, el tema científic és el més acurat i rigorós. L'altre dia, mentre practicava natació de piscina coberta vaig descobrir que fa anys, molts anys, Abans que qualsevol humà poblés la terra? Sí, molt abans. Abans dels dinosaures? Sí, i tant! Oh, això són molts anys. Ja ho pots ben dir; puc continuar? Sí, és que tants anys m'ha sorprès. Per cert, estàs parlant amb tu mateix? Crec que no et respondré. Segueixo, una espècie intel·ligent va poblar la Terra. Quin descobriment oi? A mi encara ara em costa de creure, però és ben cert, ja que és un descobriment. Gairebé no hi ha informació, però es creu que van ocupar tots els racons del planeta, des de les muntanyes fins a les fosses més profundes del mar i molt probablement també a dalt de cel. Era una civilització que va arribar a uns nivells tecnològics el qual no podem imaginar. Els experts es fan diverses preguntes: com va poder desaparèixer sense deixar cap mena de rastre? Com podem conèixer la seva existència si realment no van deixar cap pista de la seva existència? No tinc resposta per la segona pregunta, però de la primera sí: Va ser una civilització tan intel·ligent que va arribar a la conclusió que la seva existència s'estava convertint en un fre per al desenvolupament de la Terra i van decidir, amb el seu sistema de presa de decisions que desconeixem, que s'esfumarien. Així doncs, van desmantellar totes les seves ciutats, les de la terra, del mar i de dalt del cel. Eren tan intel·ligents que el seu sistema de reciclatge no deixava cap residu que els pogués delatar. Quan ho van tenir tot desmantellat menys una planta de reciclatge i amb una població reduïda a uns pocs éssers, aquests van entrar d'un en un sense cerimònies ni estupideses a la planta fins que va quedar l'últim. No us podeu imaginar la seva pressió de no fallar en el pas final del desmantellament, però era un ésser seriós, metòdic i en tota la seva trajectòria professional, mai havia fet cap errada, raó que fos l'encarregat de ser el darrer dels seus. Va utilitzar la planta de reciclatge per reciclar-la a ella mateixa fins que aquesta va desaparèixer. Només quedava ell com a record d'una civilització pràcticament extingida. Sense perdre temps va caminar fins dalt d'un volcà actiu i es va llençar al cràter quedant reduït a cendres en pocs segons.

Animals salvatges que fan mitja i civilitzacions que s'autoaniquilen sense deixar rastre. De vegades dubto de l'absurditat de l'existència a escala global.