Sempre m'ha agradat observar el comportament de les persones com també les seves reaccions davant qualsevol situació. Sempre m'ha agradat comparar les paraules amb els seus gestos i mirades. Es veu que hi ha estudis que en donen moltes explicacions, però jo mai n'he llegit cap per poder seguir amb una vida innocent que, sumat amb la minsa comprensió del món que m'envolta, és probable que la meva realitat difereixi bastant de la resta, però com que no ho puc saber de cert, seguiré amb el tema principal d'aquest text.
Observo les persones que no puc entendre i com menys les entenc, més les miro i més m'interessen. Les examino amb curiositat des de la distància, intentant no molestar, malgrat que no sempre ho aconsegueixo. És correcte? No.
Sense voler vaig descobrir una reacció que em va deixar astorat. Era una reacció que anava en contra de totes les paraules que pregonava, que trencava amb uns valors que m'havien acabat abocant a un cert ostracisme que jo vaig acceptar, fa anys, amb total naturalitat i amb l'optimisme de l'ingenu. Així, amb un sentiment de culpa per haver descobert una intimitat que no volia ser revelada, vaig saber que m'equivocava i que, de tant observar, havia sobrepassat els límits de la llibertat.
5 comentaris:
Observo un post llarg que no diu gairebé res.
I què vols, Anònim, que digui la veritat?
Penso que hi ha gestos que ens delaten, davant els altres...si els observes bé , com fas, segur que en descobreixes alguns... :)
Salut !
No sé si vull descobrir res, Artur. Avui, mentre comprava, he vist un comportant que m'ha fet molta gràcia però que m'ha deixat tan parat que després no he pogut mirar a la cara a les dues persones que l'ha protagonitzat. Sort de la màscara que em tapava mitja cara... m'haurien vist vermell com un tomàquet.
Has de descobrir animals fent mitja ^^
Publica un comentari a l'entrada