El gran poeta, Poeta del Mató, ahir es va oblidar de celebrar el dia internacional de la poesia (jo em pregunto, per què es fan aquestes coses? No vull saber la resposta. Ara que hi soc, aprofito per recordar que el 21 de juny és el dia local del dia). Quan pocs minuts abans de mitjanit vaig avisar que no havia fet cap poema, vermell com un pebrot, em va dir el següent:
A mi les convencions imposades per alguna organització que el seu propòsit final és vendre, no m'interessen. Per a mi la poesia surt sola, com l'aire que flueix amb llibertat esvalotant les fulles, com els primers raigs de sol després d'una tempesta, com...
Se'n va oblidar, i el que és pitjor, ningú no va pensar en ell.
Avui m'ha passat aquest poema, tot fent un so peculiar que no he sigut capaç d'entendre:
Diari
Sobre les fulles que omplen la terra,
passejo atent a totes les novetats.
Si llegís, no fregaria,
o potser no podria caminar.
Poeta del Mató
Des de la meva humil opinió, això és una merda.
I ara una cosa completament diferent.
Avui a mig matí, entre els embats d'una productivitat excepcional, he tingut un atac de melangia (no sé per què m'ha vingut aquesta paraula al cap), he tingut un atac d'alegria. M'he aixecat de la cadira i he cridat deixant part de la meva veu, Sí!, un sí molt llarg, i he afegit, Soc el millor!, i com que estava sol teletreballant ningú ha pogut rebatre aquestes paraules el qual, com a conseqüència, les he donat per vàlides i m'he sentit molt satisfet. M'he felicitat i m'he donat les gràcies tot encaixant-me les mans i reverenciant-me.
6 comentaris:
És que són molt ovelles, per això ho fan. A diferència dels peixos, que tenen espines de peix a l'hora del dinar. A mi els ossos de peix no em fan gaire gràcia, per no dir-ne cap. Per a mi els peixos són una opció dubtosa, amb l'excepció del salmó que acostuma venir ben pelat al plat.
Avui no he trobat cap poema, només merdes. Com d'habitual. O més que d'habitual! Avui no m'he donat les gràcies ni m'he reverenciat. Va ser dilluns...
Ah, nosaltres en diem sardines, que sempre van en bancs.
Avui he dinat salmó i m'he sentit estrany. Soc ictívor.
Si no udoles la mediocritat del gran poeta, Poeta del Mató, ell es podria enfadar i podria escriure poemes criticant alguns comentaristes. Jo li he dit que no ho fes encara, per respecte.
Auuuuuuuuuuù
Auuuuuuuuuuuuuùùù
Auuuuuuuuuuuoaaaou
"I ara una cosa completament diferent." es una referència a monty python?
Que hi ha algun problema amb la tuberia i no pots nedar fins al bloc del Pons? Estem celebrant el comiat del XeXu, no te'l voldries perdre!! Pots nedar en birra gratis :-D
NoName, t'has salvat!
Pons, avui aquest bloc de notes ha assolit la seva meta. És una referència a Monty Python. Estic emocionat :D (pots notar la cara de felicitat en format ascii, recolzada, preguntant-se si finalment ha trobat el sentit de la vida).
NoName, avui he estat escrivint unes expressions regulars (com el bloc en general) i he escrit forces tuberies.
Publica un comentari a l'entrada