dijous, 25 de març de 2021

Un salmó anomenat Mar

Quan els fills de la ciutat sortiren de la capital,
quan se n'anaren al poble estranger,
la terra de secà fou el seu santuari,
i la resta del país, la seva possessió. 

La Mar, en veure'ls, va fugir
per la vall i se'n tornà riu amunt.
Les muntanyes esclataren com petards,
i els turons, com bombetes de la canalla.

Què tenies, Mar, que vas fugir?
Per la vall, vas marxar riu amunt.
Per què esclatareu, muntanyes, com petards
i vosaltres, turons, com bombetes de la canalla? 

És davant seu que s'estremeix la terra,
davant dels fills de la capital,
ells converteixen els estanys en roques
i els dolls d'aigua viva en pedres ben eixutes.

2 comentaris:

NoName ha dit...

Un cefalòpode anomenat musical

Quan els pops sortiren de la piscina,
quan se n'anaren al poble del costat,
la terra de fang fou el seu santuari,
i la resta de la comarca, la seva obsessió.

L'aigua, en veure'ls, va fugir
de la piscina i se'n tornà dic amunt.
Les peixes esclataren com si fossin de vidre,
i els crancs, com les crispetes a la paella.


Què tenies, Aigua, que vas fugir?
De la piscina, vas marxar dic amunt.
Per què esclatareu, peixes de vidre comunistes,
i vosaltres, crancs, com les crispetes de la canalla?

És davant del pop que s'estremeix la terra,
davant dels cefalòpodes aliens,
ells converteixen la carn en neurones
i els peixos d'aigua salada en menjars ben eixuts.

Peix ha dit...

Un dels millors comentaris que ha rebut aquest modest bloc de notes. Moltes gràcies!

Els fills d'Israel, causants del post i de retruc del comentari, suposo que se sentiran orgullosos. Imagino que ells, que van fer la versió A, deixen que la meva sigui la A' i la teva la A'' (Salm 113A).