Quan els fills de la ciutat sortiren de la capital,
quan se n'anaren al poble estranger,
la terra de secà fou el seu santuari,
i la resta del país, la seva possessió.
La Mar, en veure'ls, va fugir
per la vall i se'n tornà riu amunt.
Les muntanyes esclataren com petards,
i els turons, com bombetes de la canalla.
Què tenies, Mar, que vas fugir?
Per la vall, vas marxar riu amunt.
Per què esclatareu, muntanyes, com petards
i vosaltres, turons, com bombetes de la canalla?
És davant seu que s'estremeix la terra,
davant dels fills de la capital,
ells converteixen els estanys en roques
i els dolls d'aigua viva en pedres ben eixutes.
2 comentaris:
Un cefalòpode anomenat musical
Quan els pops sortiren de la piscina,
quan se n'anaren al poble del costat,
la terra de fang fou el seu santuari,
i la resta de la comarca, la seva obsessió.
L'aigua, en veure'ls, va fugir
de la piscina i se'n tornà dic amunt.
Les peixes esclataren com si fossin de vidre,
i els crancs, com les crispetes a la paella.
Què tenies, Aigua, que vas fugir?
De la piscina, vas marxar dic amunt.
Per què esclatareu, peixes de vidre comunistes,
i vosaltres, crancs, com les crispetes de la canalla?
És davant del pop que s'estremeix la terra,
davant dels cefalòpodes aliens,
ells converteixen la carn en neurones
i els peixos d'aigua salada en menjars ben eixuts.
Un dels millors comentaris que ha rebut aquest modest bloc de notes. Moltes gràcies!
Els fills d'Israel, causants del post i de retruc del comentari, suposo que se sentiran orgullosos. Imagino que ells, que van fer la versió A, deixen que la meva sigui la A' i la teva la A'' (Salm 113A).
Publica un comentari a l'entrada