Somnolència

La meva intenció era llegir. Fa dies que no parlo de ciclisme. Tampoc ho faré avui. La meva intenció, com deia, era llegir. I he llegit, sí, però no el que tenia previst. M'han vingut ganes d'escriure alguna cosa, sense pensar, sense cap idea. Ahir vaig tenir una idea que no escriuré. Ho hauria de fer. Tinc por d'oblidar-la. Posposo el text que em va semblar bastant rodó. Crec que estic escrivint frases que tenen poc a veure entre elles. No, tenen relació. Segueixo. Les frases són curtes. De vegades és interessant canviar i, sense avisar, escriure una frase més llarga per despistar, no fos cas que la monotonia causés somnolència al lector. La puc causar igualment parlant d'algun tema poc interessant: És important tenir en compte que els constructors per a les estructures de dades de les proves unitàries han de ser senzills d'utilitzar. Aquesta senzillesa sovint porta a una complexitat en els constructors, sobretot quan ens trobem amb una gran abstracció i mal·leabilitat de les dades. En casos així recomano fer servir genèrics que siguin controlats i crear constructors abstractes que es puguin estendre al constructor que ens interessa. Amb aquests constructors és bo utilitzar el patró "Constructor progenitor" així com el patró "Retorna't". Aquests patrons permeten, doncs, que al moment de generar l'estructura de dades se simplifiqui el codi d'una manera bastant notable. Cal tenir en compte que la generació de dades de les proves, si no és clara i concisa, pot provocar resultats erronis que no són fàcils, després, de detectar. M'ha agafat una son terrible, què haurà sigut del lector? La part bona és que el que estic escrivint ara mai serà llegit i tot gràcies a un text avorrit i d'un interès baix. A mi no m'interessa gens. Acabo d'escriure una de les mentides més grans de l'any. No volia parlar de ciclisme, però en faré esment. És cert, m'agrada el ciclisme, però el que he escrit, allò tan avorrit, m'agrada més.