Bona nit

Avui és l'aniversari d'una antiga amiga. No en sé res d'ella i tampoc he fet l'esforç de saber-ho. Ho he recordat ara que he mirat per primer cop del dia, quin dia era. Sempre em deia, si no recordes el dia del meu aniversari i no em felicites, m'enfadaré i, com que te n'oblidaràs, ja m'enfado ara. Bé, no era ben bé així, però tampoc està gaire lluny del que em deia. Em queia molt bé, en un sentit figurat, però jo encara no era un peix i no tenia cap mena de capacitat per entendre a les persones. És clar que quan vaig convertir-me en peix, la necessitat d'entendre a les persones va deixar de tenir sentit, havia d'entendre els altres peixos. Tampoc els entenc. No sé on era. No li vaig fer el cas que requeria, per a mi només era una amiga. El cas és que va aconseguir que mai m'oblidés del seu aniversari. Només me'n puc oblidar si em passa el dia sense que me n'adoni i avui gairebé passa de llarg.

M'agrada perdre el compte dels dies. Quan estava de vacances, les vacances de tres mesos, tota una vida, no hi havia ni u, ni dos, ni dilluns, ni diumenge. Per alguna raó, ara em passa de entre setmana. Avui és dimecres, però podria ser dilluns, o divendres. Perdo el compte. I em falten dies al final. Com que no soc especial, dono per suposat que aquest oblit és el dia a dia dels peixos.

 

I ara, la raó principal d'aquesta entrada, rebem amb un fort aplaudiment al gran poeta, Poeta del Mató!

Bona nit

La tinta del corb amara
un cel ferit per la tempesta.

Poeta del Mató

Que bo que és el gran poeta, Poeta del Mató.