Aquests dies he abraçat la vagància i l'avorriment, posposant qualsevol feina i defugint tota responsabilitat. Per fer això, m'he hagut de despendre d'una part de la ment, anomenada consciència. Gràcies a no tenir aquesta part, no he sentit remordiment o culpa i això m'ha permès fer el dropo sense problemes. I enganxa, i tant si enganxa. Us animo que el feu.
El dropisme, una filosofia de vida menyspreada i mal vista que cal alliberar dels seus estigmes. Som esclaus de l'estudi i del treball, de les feines quotidianes, de voler saber, del no parar. Deixem tot el que estiguem fent per
Nota escrita uns minuts més tard: quin final més previsible i estúpid.
5 comentaris:
A la secta ja es va notar.
Ui, em sembla que jo fa temps que la dec haver perdut, la consciència.
NoName, ara m'hi passaré, que vaig tard avui.
XeXu, no en dubtava pas!
Alerta !... mou-te una mica que un peix que no es mou a la peixera, acaba abocat al wc !! ...i no voldria que passessis per aquest tràngol !! :))
Salut !
Vaig sobreposar-me i m'he acabat movent força, per sort. Salut, Artur!
Publica un comentari a l'entrada