Estic escrivint però vaig lent. Per exemple, ara havia parat durant dos minuts, segons amunt, segons avall i abans havia esborrat tot el text que tenia, no m'agradava la combinació de paraules. Rakhmàninov em despista; aquesta música està feta per robar-te tota l'atenció, t'absorbeix i et pren el temps, és obra del diable, és el diable. Entre frase i frase segueixen les aturades. I durant les aturades no faig res sinó escoltar. Aprofitant unes notes repetides, recordo que no m'agrada anar a veure concerts, crec que ja ho havia dit, tanta gent, tantes mirades, i això que cap es dirigeix a mi, però m'enganyo i em sento observat. Serà la meva bellesa?, no em facis riure, tanmateix, vaig deixar de mostrar els meus millors encants; serà tot el contrari?, ara sí, aquí hi veig més sentit i per aquesta raó procuro cuidar-me el mínim per ser un personatge que passi inadvertit i vesteixo la roba més neutra i ordinària, neta, això sí. Acabo de llegir el que he escrit. La música fa que la meva concentració sigui nul·la. On era?, no m'agrada per la forma encara que no l'esborraré aquest cop, en canvi, estaré una estona modificant paraules i frases, però no ho saps perquè només veus el resultat final i podries pensar que és mentida o que per què perdre el temps fent correccions si el text és absurd i poc cohesionat. Ara m'agrada més, respiro i segueixo. Quan tot això s'acabi, aniré a veure tots els concerts que pugui. El que acabo d'anunciar saps que és mentida, oi?, però he de dir que, aquí hi va una part que no goso escriure, aquesta desmaterialització de la frase m'agrada i hi vull treballar per trobar-hi algun recurs útil, hi aniria, des de l'Auditori a Razzmatazz, sense distincions.
Ara he recordat el que volia escriure aquest matí.
3 comentaris:
La música existeix perquè el cervell la segueixi. Si pots seguir la música resulta que pots aprendre a parlar el xinès mandarí, és un idioma molt musical que va a ritme de 2. Als concerts has d'anar només l'espai on es fan té bona acustica, sino és que llences els diners per la finestra, pregunta-li al Pons com estalviar millor ^^
Crec que aquesta nit he somiat que sabia parlar japonès. Ho crec perquè és tot molt confús.
Japonès?? Peró tu no estaves mirant pelis/series koreanes?! Com és que has arribat a somniar amb l'idioma japonès? T'agrada l'anime o què passa? Fixa't que jo ja porto uns anys estudiant el xinès i encara no he arribat ni de lluny a somniar-me parlant l'idioma, cosa que en el fons és una de les claus de l'aprenentatge d'un idioma. Puc somniar en anglès, espanyol o català, potser fins i tot italià n'hagi parlat alguna vegada, però xinès... com a molt em poden sortir unes imatges d'alguna serie que hagi trobat més interessant!
Què estaves fotent al somni?
Publica un comentari a l'entrada