dilluns, 23 de novembre del 2020

Reflexions coordinades

De mica en mica el temps que separa cada iteració s'allarga. Arribarà el dia que serà l'última vegada i no ho sabré. No hi haurà comiat ni record. I si deixo allargar el temps, sento com en soc amo i senyor. I com més el governo, més es difumina la volta del camí, deixant que l'atzar, a la fi, es defineixi.

I quan menys m'ho espero, se m'enganxa per tot el cos i m'atrapa; i em converteixo en ell. No vull mirar i deixo la vista fixada i cega en un punt qualsevol. I els dies passen i s'escolen mentre vaig perdent l'alè. Aleshores, qualsevol moviment, i el seu esforç, perd la seva definició.

4 comentaris:

NoName ha dit...

Et trobes en un bucle? Quina és la condició de sortida? Prova una divisió per zero si et sembla avorrit i vols sortir, sempre funciona ^^

Peix ha dit...

És un while stillAlive(me)... I no penso sortir d'una manera tan "Bartiana".

Fa poc em vaig fer una prova (sense cap mena de rigor mèdic) de la meva forma física i em va sortir que estava al top 1% de la gent de la meva edat i que, a més a més, correspondria a una persona de vint anys. O sigui que estaré al bucle durant molt de temps encara.

Parlant de bucles, vaig veure una sèrie que es diu Tales from de Loop que em va agradar força.

Anònim ha dit...

Tales from de Loop, hahaha! El teu català va millorant d'un mes a l'altre, a veure quan arribaràs a incorporar també unes sinogrames, ni que siguin les més bàsiques ^^

Peix ha dit...

Que es noti el meu monolingüisme!

Creative Commons License