dimarts, 17 de novembre de 2020

Cafè

Aquest matí, mentre em feia un cafè, m'esperava que l'aigua s'escalfés. Podria dir que el cafè el feia amb una cafetera italiana o amb una màquina expresso per fer veure que tinc cert amor, sense passar-me, a aquesta beguda. Però no, la veritat és que m'estava fent un cafè soluble de marca blanca. L'aigua s'estava escalfant al microones que té molt poca potència i per escalfar dos dits d'aigua necessita un minut sencer. No feia res més que esperar mirant cap al balcó. Aleshores, de cop i volta, la temperatura fresca del pis i la llum blanca que l'omplia m'han transportat als dies de Nadal de quan era petit. Corria per la cuina cap al rebedor per sortir a voltar pel parc amb els germans tot notant unes pessigolles a la panxa. La sensació d'entusiasme desmesurat i el nerviosisme de tantes emocions acumulades durant aquells dies m'ha envaït. Ha sigut un moment i en un no res tornava a ser a la realitat, mirant cap al balcó, esperant que el microones acabés d'escalfar l'aigua. M'he quedat pensant en aquells dies fins que ha sonat el timbre. He tret la tassa del microones, hi he afegit dues cullerades de cafè, he remenat perquè es dissolgués bé i he acabat d'omplir-la amb una mica de llet.

La sensació d'entusiasme i nerviosisme s'ha diluït i transformat en una espècie de força, com un foc a dins meu que m'ha acompanyat durant tot el dia.

6 comentaris:

NoName ha dit...

Mare de Pons Nostre Senyor... Un Peix corrent per la cuina cap al rebedor ple d'emocions Nadalenques impossibles de comprendre! I tot seguit un Peix remenant cafè soluble - porquería - a una tassa d'aigua a penes treta d'un microones, afegint-hi llet i tot... Quin paisatge!! On anirem a acabar! D'aquí poc potser observarem un Peix consumint calendaris d'Advent...

NoName ha dit...

P.S.
Alguna vegada vas tenir neu, per Nadal?

artur ha dit...

Woouww ! quina emoció ! Què bé, tenir una sensació com aquesta, tot de bon matí ! Energia per a tot el dia .... torna per Nadal ! (Com al anunci de la tv) heheh

Bon Nadal :)

Peix ha dit...

NoName, l'emoció de Nadal es troba en records que em venen sense que demanin permís. Actualment passen com una setmana més, agraint, si hi ha sort, que siguin dies d'entre setmana que seran festius. Reconec que el cafè que em faig és una merda. Molts migdies, però, prenc un cafè bo, molt al moment i fet a la temperatura ideal. I sense sucre ni llet.

PS: Un any, quan anava a l'institut, l'últim dia de classe abans de les vacances de Nadal va fer una nevada memorable. La nevada era tan intensa que evidentment no podíem estar pendents de la classe. Aleshores la professora ens va dir, ens estem mitja hora a l'aula i parlem de la vida i després anem al pati a jugar. Vam fer una guerra de neu espectacular mentre altres classes ens anaven mirant per la finestra amb una enveja del tot lògica. La imatge de la neu era bonica, però la ciutat va ser un caos gairebé fins al dia de reis.


Artur, he de reconèixer que em va agradar i que em va fer il·lusió poder sentir la il·lusió que havia tingut aleshores. No crec que quan arribi Nadal la tingui. Almenys aquest any, gràcies (buenu) a les restriccions podré estalviar-me molts actes socials que detesto i em deixen esgotat. Pensant-ho bé, potser sí que la tindré.
Salut! (no et dic bon nadal de moment perquè, per sort, encara queda un mes i pico)

NoName ha dit...

Doncs nosaltres sempre vam tenir neu! A partir de finals de Novembre fins a finals de Febrer, a vegades fin i tot fins al Març! I als carrers teniem gel fet de la merda de neu remenada per les botes de la gent, i coses tan divertides com dones amb botes de talo alt caient-se'n. Els petits anavem corrent per lliscar-ne damunt, si eres guay et sortía fins al final del troç de vorera de gel, si no eres guay et queies per la meitat i t'aixecaves mentre els altres se'n reien de tu.

Peix ha dit...

La idea doncs era sempre riure més que els altres.
La neu m'agrada, però com que l'he viscut poc, no sé si l'aguantaria gaires dies. Des de novembre fins al març, i no passaves massa fred?