diumenge, 15 de novembre de 2020

Company de pis

Fa dies vaig començar a sentir sorolls estranys al pis. Els sons d'algú que hi passeja, que obre i tanca les portes, com si hi fes vida. Sembla una vida tranquil·la, mai hi ha corredisses ni cops de porta. Vaig pensar, deu ser un fantasma. Els fantasmes no existeixen, però una mica de companyia no fa mal, així que vaig acceptar la convivència sense fer gaires voltes entre la realitat i la fantasia. Com que és un fantasma sé que no menja, però quan dino o sopo li faig un lloc a taula. O quan m'assec al sofà, fins ara seia al mig, ho faig en un cantó per si vol seure també. I a l'hora de dormir ja és més complicat. A mi m'agrada ocupar-lo i moure-m'hi per dins amb llibertat. Ara intento situar-me a una punta, però quan em desperto l'he acabat envaint tot, espero que no s'enfadi. El que m'agrada del fantasma és que no molesta ni em mou mai les coses de lloc. Només passeja i obre i tanca les portes deixant-les sempre tal com les havia trobat. És tan endreçat que a mi em descol·loca una mica. Jo sempre he sigut força desordenat i no em fixo massa on deixo les sabates o la roba i, és clar, compartint el pis això ja no ho puc fer. Em passo el dia endreçant i netejant per no incomodar-lo. No voldria que marxés per no sentir-s'hi a gust.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Sempre és diferent viure sol que en companyia, i hi ha unes normes de convivència. Si els dos fóssiu una mica dropos, doncs mira. Però si t'ha sortit un company fantasma que és net i polit, et toca arremangar-te!

Peix ha dit...

Vist des del cantó positiu, d'ençà que va arribar tinc el pis sempre net i ordenat. Potser algun dia li hauré de demanar que m'ajudi amb les feines del pis, però com que no embruta... em fa cosa demanar-li.

NoName ha dit...

Jo de tu demanaria que pagui la meitat de les factures.

Peix ha dit...

M'agrada la idea! Li diré a l'amo del pis que a partir d'ara li pagaré la meitat del lloguer mensual i que l'altra meitat li pagarà el company de pis. Moltes gràcies!