Val la pena?

Em llevo, val la pena? Treballo, val la pena? Menjo, val la pena? Passejo, val la pena? Llegeixo, val la pena? Estudio, val la pena? Nedo, val la pena? Miro una pel·lícula, val la pena? Escric, val la pena? Sopo amb els amics, val la pena? Jugo, val la pena? M'avorreixo, val la pena? Visc, val la pena?

La impaciència vol saber aviat la resposta i jo tinc por perquè, si tinc la resposta, potser també puc veure com acaba. I és aquesta lluita contra la impaciència que, quan en un principi no em suposava cap esforç, de mica en mica s'ha anat tornant una càrrega feixuga que em pren el temps i les ganes, guanyant així una batalla rere una altra. I si guanya la guerra, voldrà dir que m'hauré quedat sense temps ni ganes, i la resposta serà no i el final, inevitable. 

Però dins meu estic construint una fortalesa, una torre que s'elevarà centenars de metres sobre la terra. Des d'allà la impaciència no tindrà manera d'atacar-me i podré llevar-me, treballar, menjar, passejar, llegir i, en definitiva, fer el que vulgui, sense preguntar-me si val la pena perquè la resposta m'esperarà el temps que faci falta.