divendres, 25 de setembre de 2020

Llegint i enviant missatges

La meva aportació a Relats conjunts:

 

—Suspendràs.
—A tu què t'importa si suspenc o no?
—Doncs sí, m'importa i molt.
—Doncs a mi m'és ben igual el que facis amb la teva vida.
—Des d'un punt de vista conseqüent i pensant en el futur, tal com està muntat el món, almenys aquí on vivim, si no estudies, acabaràs tenint una feina mal pagada que amb prou feines et permetrà arribar a final de mes. Et queixaràs dels polítics que no fan res per revertir la situació i dels teus caps que no et valoren prou però alhora haurà sigut culpa teva les condicions nefastes de la teva vida. No aportaràs res de bo a la societat i gràcies a tota la gent mandrosa com tu, mai prosperarem.
—No sé d'on has tret aquestes idees però són ben falses i em sorprèn, estudiant com fas cada dia, que te les creguis. Saps tan bé com jo que quan siguem grans seré la teva cap a l'empresa dels meus pares.

9 comentaris:

artur ha dit...

D'adolescent ja fa servir les tècniques de direcció d'empresa !. Si que es espavilada ;)
Salut !

NoName ha dit...

D'això se'n diu tenir fe en els teus pares...

XeXu ha dit...

Bon gir! Des de sempre, hi ha gent que ha tingut un camí marcat i no li ha calgut esforçar-se massa. D'altres encara ho tenen pitjor, per més que s'esforcin, tampoc no podran evitar el camí vital que també els toca.

NoName ha dit...

No tornis fatalista al Peix, XeXu!! A Pons's blog necessitem peixos proactius!

Peix ha dit...

Artur, massa espavilada diria...

NoName, la fe mou muntanyes!

XeXu, és cert i de vegades penso que només l'atzar permet canviar-se de camí. Hi ha altres dies que penso el contrari.

NoName, la paraula proactiu sempre m'ha despertat una profunda aversió. Em recorda èpoques de la vida que no hauria d'haver viscut i que per molt que ho odiï m'han fet tal com soc. Quina paradoxa, oi? En tot cas, no em tornaran fatalista, com a molt determinista.

McAbeu ha dit...

No m'esperava aquest final però he de dir que és "real com la vida mateixa". Molt bo!

Peix ha dit...

McAbeu, és més important saber néixer que saber créixer, frase atribuïda a un fill de comptes catalans de finals del segle XIV, amant del bon beure i del jeure. A nosaltres, el poble ras, mai ens han ensenyat aquestes dites, no fos cas!

cantireta ha dit...

Collons... quina predestinació. I si suspèn? No sé, potser podrà manar en el seu destí.

M'ha agradat. De fet, m'agrada molt com escrius. Una vegada vaig usar un microconte teu per als meus alumnes. Si no et fa res...

Gràcies de nou.

Montse

Peix ha dit...

Moltes gràcies Cantireta!

I tant que el podies utilitzar, és tot un honor per a mi :)