Capacitat de concentració

Un moment que posaré música per tenir una mica d'inspiració però partint de la base que tot està determinat, no sé per què em molesto. Parèntesi: és la meva visió d'aquests dies, no vol dir que sigui vàlida. Fi del parèntesi. Igualment, posaré música. En aquest moment t'has d'esperar uns segons i no seguir llegint.

Bé, ja sona la música pels altaveus de l'habitació. Ha començat així: aaaahh… continuant una cançó que havia deixat a mitges fa una estona. Però no diré quina és, la meva imatge de peix quedaria alterada per sempre i no em podríeu prendre mai més amb seriositat. Ara bé, si creieu que el que explico és seriós, tenim un problema. Em fixo que per l'Spotify s'ha escoltat més de dos-cents cinquanta-dos milions de vegades. Ningú diu que escolta els Bee Gees, un grup nou.

I aprofitant l'avinentesa parlaré de llibres. No parlaré de cap llibre en concret sinó dels llibres que m'agrada llegir. Tampoc és una norma perquè posar-se normes a la vida és una mica estúpid, però podria dir que és una guia. A mi m'agrada llegir llibres que ja tinguin anys, que hagin envellit una mica. La música… ara sona Simon and Garfunkel, si us plau, on anirem a parar? Els llibres amb el pas dels anys poden quedar oblidats, ja sigui per ser del tot prescindibles o per mala sort. Els llibres que perduren són en general bons o que encara tenen alguna cosa a dir. I per aquesta raó prefereixo llibres que em puguin explicar alguna cosa. És molt desagradable haver d'abandonar un llibre, que ho faig, però intento minimitzar les possibilitats. Ara sona la veu de Candice Night, que canta sovint en grups de Power Metal, metall de poder, sí senyor.

Vaig lent escrivint, encara que un cop escrit no ho sembla. Vaig lent perquè estic més pendent del que sona que no pas de les paraules que van sortint per la pantalla. Penso: P A N T A L L A. I les lletres van apareixent, com si parlés a càmera lenta. Ara sona Imagine Dragons. La gràcia de la llista que sona és que cada cançó té un estil diferent. Tinc madrigals del renaixement, sonates del segle divuit, del dinou i del vint, música coral del segle vint i també del vint-i-u, jazz de la primera meitat del segle vint, rock dels seixanta, setanta fins a l'actualitat, i també pop, disco, funk, hard rock i power metal entre altres. La majoria prové d'Europa i Amèrica, tot i que també tinc alguna cançó que ve d'Àsia i d'Oceania, però no gaires. Hi ha també una cançó d'arrels Africanes, però és d'un compositor anglès, no sé si compta. Un poti-poti per fer fallar les IA i la meva capacitat de concentració. I ara, mentre vaig tancant aquesta entrada que no sabria definir, va sonant Paté de Fuá.