dijous, 24 de setembre de 2020

Val la pena?

Em llevo, val la pena? Treballo, val la pena? Menjo, val la pena? Passejo, val la pena? Llegeixo, val la pena? Estudio, val la pena? Nedo, val la pena? Miro una pel·lícula, val la pena? Escric, val la pena? Sopo amb els amics, val la pena? Jugo, val la pena? M'avorreixo, val la pena? Visc, val la pena?

La impaciència vol saber aviat la resposta i jo tinc por perquè, si tinc la resposta, potser també puc veure com acaba. I és aquesta lluita contra la impaciència que, quan en un principi no em suposava cap esforç, de mica en mica s'ha anat tornant una càrrega feixuga que em pren el temps i les ganes, guanyant així una batalla rere una altra. I si guanya la guerra, voldrà dir que m'hauré quedat sense temps ni ganes, i la resposta serà no i el final, inevitable. 

Però dins meu estic construint una fortalesa, una torre que s'elevarà centenars de metres sobre la terra. Des d'allà la impaciència no tindrà manera d'atacar-me i podré llevar-me, treballar, menjar, passejar, llegir i, en definitiva, fer el que vulgui, sense preguntar-me si val la pena perquè la resposta m'esperarà el temps que faci falta.

6 comentaris:

Pons ha dit...

Suposo que val la pena, perquè l'alternativa es morir i no fer res.

Peix ha dit...

M'imagino quan sigui vell en un llit i davant de les portes de la mort, pensar: doncs no, no ha valgut la pena, quina manera de perdre el temps. Però bé, no crec que sigui així. Molt probablement estaré pensant amb el mal als ronyons o ves a saber quin altre mal.

NoName ha dit...

Anava a contestar-te a les preguntes amb els deguts sí o no de cada cas, però m'he adonat que és tard, encara no he menjat i tinc un deficit energetic per contestar. Val més que em dirigeixi cap al frigorífic...

NoName ha dit...

https://www.youtube.com/watch?v=w7PnPExsqVE

XeXu ha dit...

Però val la pena construir aquesta torre?

Peix ha dit...

NoName, sopes massa tard. Estic intentant que els meus familiars i amics sopin a quarts de vuit tal com faig jo. I evidentment no ho aconsegueixo. Només he aconseguit reafirmar la seva creença (del tot equivocada) que soc excèntric.
Brutal el videoclip.

XeXu, i tant que val la pena! Des de dalt tindré la vista d'ocell, podré veure el món com si no fos el meu i tot allò que passi no tindrà només el punt de vista dels meus ulls, sinó també de la vista de dalt de la torre. Veuré el món menys esbiaixat de com el veig ara, crec. A més a més em protegirà de mi mateix perquè podré veure com actuo i millorar, així, el meu comportament.