M'he posat a escriure però les meves idees estan barrejades i perden la coherència cada dues línies. Vaig escrivint amb l'esperança que més endavant podré ordenar-les i en sortirà alguna cosa més que una entrada en un bloc de notes. Tinc tants esborranys que no sé com els podré encaixar però no em preocupa ara mateix, crec que he d'escriure i prou. No espero res del que en pugui sortir, de fet, estic segur que, si mai en surt una història, la seva qualitat serà inexistent i la seva aportació al món, ni que sigui el que es troba a un quilòmetre a la rodona, serà insignificant.
De vegades he intentat ensenyar parts del que tinc fet però no aconsegueixo que ningú em doni la seva opinió, em diuen que està molt bé, per compromís o jo què sé, però allà s'acaba. M'agradaria rebre preguntes, un per què, o un insult si fa falta. Aquesta vanitat estranya que m'intriga i alhora em provoca fàstics fa que acabi abandonant i deixant sense ordre les idees. O potser perquè quan, més tard, ho torno a llegir veig que no estic aportant res de nou i que és del tot prescindible.
Escric perquè un dia alguna persona, ni que sigui una, se senti captivada per la història, per les paraules i les frases que la formen però no he trobat encara aquesta persona, perquè no l'he sabut buscar, perquè, simplement, no he fet cap esforç per buscar-la.
5 comentaris:
Es pot saber què [hòsties] escrius? Em sembla que jo quan vaig preguntant ho trobes més aviat espantós... I mira que fins i tot poso insults per donar emfasí als escrits!!
De quines vanitats parles? On se n'ha vist peixos vanitosos?
Jo estic llegint aquest bloc, per exemple, i de tant en tant trobo coses originals. Si t'agrada escriure sense ordre però, dubto molt que mai n'hi hagi cap lector interessat.
Com deia Picasso "Que la inspiració et trobi treballant !". ;)
Potser el Sr. Peix, també n'és una mica de cubista i , a vegades, costa més trobar el significat, però això també el fa atraient pels lectors.... no tot ha ser ser tan fàcil !! Segueix nedant entre lletres ... X[]D-
NoName, la veritat és que no sé de què em queixo. Estic escrivint moltes notes que m'agradaria que a la llarga fossin un text llarg amb certa coherència però no me'n surto, la veritat. No en tinc gaire idea d'aquestes coses però no per això no deixaré d'intentar-ho. Ah, i m'agrada tenir preguntes, opinions i insults sobre les meves publicacions.
Artur, a mi m'agrada molt poder fer texts així com dius cubistes, sense una lògica clara, que la gràcia de llegir-los sigui només pel gust de llegir. A mi m'agrada llegir per llegir i de vegades em trobo que gaudeixo més de la construcció de la frase o de les paraules utilitzades que de la història en sí. I reconec que alguna vegada perdo el fil per estar analitzant el text i he de tornar enrere. I, és clar, per aquesta raó acabo escrivint coses rares i espero que algun dia tinguin una mica de qualitat.
Doncs ves escrivint el comentari del dia al bloc del Pons que avui va de llibres llegits i segur pots aportar molt mentre no vagis amb paraules aleatories. Si fas un esforç potser fins i tot rebràs un BCPP...
Ara hi vaig!
Publica un comentari a l'entrada