Realment. Anava a escriure una altra cosa i m'ha sortit aquesta paraula, no cal fer-ne més cas. Descans per mirar el mòbil. Amb la bicicleta a tota velocitat avançava entre les fulles dels arbres que queien formant una catifa i els ocells espantats que alçaven el vol al meu pas. La imatge era fantàstica i m'he. parèntesi per mirar el mòbil. sentit alegre sabent que no em cal gran cosa més. Connexió directa amb la vida i la natura dins d'una ciutat que l'ignora. Parada per mirar algun vídeo curt. Demà hauran netejat el carrer i la catifa haurà desaparegut però el petit moment de felicitat ja l'he viscut. Poc després gairebé em tiro contra un cotxe que ha sortit de sobte d'on estava aparcat sense mirar però no m'he enfadat, no m'ha vist, quina culpa té? L'he avançat per la dreta, he sortejat una furgoneta i he tombat carrer avall. Si no em faig més mal és perquè hi ha alguna força desconeguda que ho evita. Aturada llarga i merescuda per mirar el mòbil.
He acabat un projecte el qual m'ha costat més o menys un any fer-lo. Els onze primers mesos han sigut per dir-me que. Agafar el mòbil durant uns segons i passejar-s'hi sense obrir cap aplicació. havia de fer el projecte. De l'últim mes, les dues primeres setmanes han sigut per plantejar si el projecte era necessari i. interrupció curta per mirar el mòbil. les altres dues ha sigut fer el projecte. Agafar el mòbil i mirar el dors. Deixar-lo al sofà una altra vegada. Tornar a agafar el mòbil i mirar vídeos.
8 comentaris:
El "mòbil" nou opi del poble ! frase actualitzada de la cèlebre: "La religió es el opi del poble" de Karl Marx. Ens han canviat (en aquestes contrades, en altres segueix) la religió per un aparatet que ens porta de cap tot el dia !....com segurament, al conductor del cotxe que casi es carrega el Sr, Peix !.
Bones passejades i apaga el mòbil... fent bon ús de la pausa ;)
Quin rentat de cervell se us fa a aquestes terres... De què us serveix esser tan socials si tot el dia aneu de zombies amb el mòbil...
No sabia que els peixos anaven amb bicicleta, i menys encara circulant amb com suïcides
artur, sí que ho és. Jo intento apagar-lo però la veritat és que em costa mantenir-me'n allunyat... Estic massa enganxat a aquest opi.
NoName, quin problema tens amb els zombies? A més a més jo social no ho soc gaire, només ho faig veure, per despistar.
Pons, no és pels peixos fàcil anar per la terra, no tenim potes. Per això anem amb bicicleta. I, a veure, són els cotxes que es posen entremig del meu cami, eh...
Doncs que van consumint l'oxigen de l'aire com uns inútils. Si els dones fosfina la consumeixen igual, ni se n'adonen que no és el mateix...
Mira si són deixats, crec però que la culpa és del sistema educatiu.
Qualsevol escrit que puguem fer, si hi anem afegint les vegades que mirem el mòbil, probablement tindria aquesta pinta. De vegades sense ni tan sols obrir-lo, però jo hi dirigeixo la mirada sovint, allà on el tingui, per veure si hi ha alguna notificació. És malaltís.
Per una banda et faciliten la vida i t'estalvien molt de temps. Per l'altra t'absorbeixen prenent tot el temps que t'han fet estalviar. No serà que el mòbil és com un contracte amb el diable? Llàstima que no cregui en aquestes coses...
Publica un comentari a l'entrada