dimarts, 26 de novembre de 2019

La importància de les paraules

És per aquestes raons que procuro no parlar massa, no fos cas que em cregués que importo. La vanitat és molt perillosa i cal evitar-la tant com es pugui. A veure, tampoc és qüestió de reprimir-la, no ens passem. Penso que hauria d'existir una tecnologia de text-vídeo que mostrés el recorregut d'un text, de com comença i com acaba. Això no té res a veure amb les frases anteriors, ho estic escrivint després d'escriure la resta i esborrar algunes frases que no m'agradaven. Que t'ho creus? Bé. Que no t'ho creus? Fes el que vulguis amb la teva vida que suposo que ja ho fas i si no és així, difícilment (merda, això va pel teu futur immediat) seràs feliç. Ostres, que contundent.


I ara un tema completament diferent:
Un tema completament diferent.


Intento evitar sempre els adverbis acabats en ment. Ecs, ment ment ment. Realment són lletjos, queden especialment malament. Ment. Agafar un adjectiu i posar-li ment al final, anar al Diec i trobar-lo. Animosament. Entre el punt i l'espai he tret el sopar. Sobretot sento odi, sí, odi, quan una frase comença amb un adverbi. Podria acceptar silenciosament i algun altre que ara no vull ni recordar no fos cas que l'acabi avorrint.

Un dia vaig llegir en un llibre la paraula cautelosament. Mai a la vida podré arribar al nivell de l'autor però vaig agafar el llibre i el vaig llençar. Era electrònic a més a més. Ben lluny. Una obra mestra arruïnada d'aquesta manera ha de ser un motiu suficient de presidi per l'autor, per l'editor, per l'impressor i sobretot per a qualsevol persona que pugui acabar el llibre. Penseu que ara és molt senzill anar a la presó, només pel que acabo d'escriure hi podria anar. Paral·lelament

14 comentaris:

NoName ha dit...

Peixoticament el Peix justificà el seu ús de les entitats abstractes anomenades paraules. Vanitosament declarà humilitat eterna. Injustificablement escriví "tecnologia" sense escriure "Gran Pons". Ostres, quin despistament.

El Peix intenta evitar la ment. La ment. Lament!

El Peix odia les ments. Les ments. Laments!

El Peix, Animosament. Anim, ment. La...ment

Paradoxalment, un llibre electrònic es pot llençar pel water ben lluny. Confiarem que el Peix va recordar tirar de la cadena ^^

Peix ha dit...

Quanta malícia... No havia vist en tota la meva vida tanta maldat en un comentari. Ni els millors trols gosarien arribar tan lluny.


En un inici el comentari havia de ser aquest:
Mentalment em lamento fortament de les teves paraules.

Sort que no l'he escrit!

NoName ha dit...

Ment, ment, ment.
La ment! O...
Ment.

^^

NoName ha dit...

Hauries d'aprendre xinès. 我们都应该学习汉语!我们都应该学习汉语!不是韩, 是汉!

xixixixi

Peix ha dit...

Perquè vull aprendre xinès si el traductor del google m'ho tradueix? Però reconec que quan l'hegemonia sigui xinesa i no deu faltar gaire, serà interessant aprendre'n.

Tots hauríem d’aprendre xinès! Tots hauríem d’aprendre xinès!
No Han, sinó Han!

No sé si en sap gaire de traduir. He buscat això del No Han, sinó Han i he anat a parar a la història del somni d'un vell monjo. Part de la traducció:
A la botiga, la gent va volant el niu, anomenat dins de dos fora de vuit, dos dits dins del niu, vuit dits a fora i, després, va pinçar al niu, anomenat dins dels dos fora de vuit, dos dins Són les vuit.

NoName ha dit...

Perquè de totes formes no tindràs més remei, quina pregunta...

不是韩, 是汉!!明白吗?

Això més la traduccío et demostra l'importància de les paraules.

Peix ha dit...

Crec que hauré d'entendre la cultura. Quan temps em queda abans sigui estrictament necessari saber xines? És que si és poc oblido l'anglès ràpid i em poso a estudiar.

NoName ha dit...

Hehehe! Aquesta és bona ^^

Per mi que no ens queda gaire temps per gaudir-ne aprenent, abans que es torni una estricta necessitat. Mentre nosaltres anem enrere com els tarats, Xina ja està en condicions d'amenaçar als estats units, i és poc probable que es parin. Els treballs ja els anem exportant tots a Asia, una vergonya!!! I els idiomes s'aprenen millor quan ho fas detenidament i sense pressions...

NoName ha dit...

Aquí et deixo un troç de serie pervers per animar-te. L'atenció al detall de les ments orientals no deixarà mai de fascinar-me. Sospito que a nivell neuronal han de ser més avançats que nosaltres.

NoName ha dit...

https://www.youtube.com/watch?v=NCLfW42WRCU

Peix ha dit...

Veig que m'has donat més feina. És molt probable que les teves sospites siguin certes, a veure com ho sospitaré quan hagi acabat de veure aquest capítol de la serie. He mirat només el començament i m'ha agradat perquè sembla un culebrot amb estètica xinesa, cosa que no m'havia plantejat mai. Hi ha plantejaments a la vida que no cal fer-se; no crec que un xinès s'hagi plantejat mai culebrot amb estètica tradicional catalana. Seria un malbaratament dels recursos mentals.

NoName ha dit...

Doncs espero els comentaris del capítol. No cal que vegis tota la serie, aquest capítol és suficientment bo - i curt - perquè en puguis tenir una opinió. A més a més, és molt poc probable que aguantaries veure-la tota, sí jo vaig arribar tan sols al mig del capítol 35 i se'm va parar la ment amb un curt circuit de la hòstia.

Peix ha dit...

Osti que complicats que són aquesta gent. Cap telenovela del món occidental és capaç de crear aquestes maquinacions i argúcies de manera tan concentrada.

Crec però que la gran capacitat pulmonar del senyor príncep Li ha deixat tan sorprès el seynor general que ha sigut la raó real que no ho hagi delatat, i no pas la descoberta del complot i voler salvar l'honor.

NoName ha dit...

Doncs pensa com serà quan arribin a ser els amos del món... Estem molt lluny de les ments orientals!

Apostaria el que vulguis que la capacitat pulmonar del príncep Li no li va importa ni 5 centims al general Fu Chou, no estaven al moment correcte per competir en qui té la major capacitat pulmonaria. ^^