Ulleres de sol

M'avorreixen les persones que comencen pel judici. M'avorreixen les persones que tenen una imatge dels altres sense haver preguntat. M'avorreixen les persones que s'eviten perquè, segons elles, tenen idees massa diferents sense haver-les compartit. Totes aquestes persones les allunyo del meu dia a dia com m'allunyo dels perills del món. Són el càncer de la societat.

És pràcticament impossible no fer-se una idea d'una persona quan la mires. El seu vestir, el seu posat, la seva mirada... Són senyals que expliquen molt. Si fos per a mi aniria sempre amb pantalons de xandall, una jaqueta amb caputxa, auriculars i barba de quatre dies. I no aniria amb ulleres de sol perquè són lletges. Totes. Ens pensem que les ulleres de sol queden bé quan en realitat és un pedaç opac davant la cara que la desllueix. Les ulleres de sol són, a nivell estètic, un llast. Però si és per salut, fins i tot una màscara de soldador és agradable. On era? (llegeixo). Però no, vaig vestit segons marquen els cànons de la feina actual i aprofito la resta del temps vestir igual. Si em toqués anar amb un vestit granota hi aniria tot el dia, per simplicitat a la vida. Però clar, vaig com vaig, donant una imatge de mi distorsionada. I, en definitiva, si vaig vestit pel carrer és perquè així no m'he d'untar tot el cos de crema solar durant l'estiu. I alguna raó més, com ara fer sentir incòmoda bona part de la població quan veiessin el meu cos escultural i sense voler es comparessin amb el seu...

De tot això, que ho he escrit perquè estava agafant inspiració per escriure alguna cosa interessant, em quedo amb la part de les ulleres (pel tema del vestir la realitat és diferent: trio la feina segons com s'ha de vestir, no al revés). I com que és un bloc de notes amb una visibilitat molt reduïda i ningú del meu entorn el llegeix (són d'anar-hi molt i no voldria causar problemes) ho diré clarament: Persones, les ulleres de sol us fan lletges.