divendres, 24 de maig de 2019

Censura

Em censuro i esborro un text massa real, massa meu. Intento evitar que les mans expliquin el que totes les cèl·lules del cos desitgen. Torno a esborrar. Cervell contra cos. Una lluita desigual on sé que aviat cauré derrotat. Fa dies que em preparo per perdre la llibertat que tant em va costar aconseguir. Matèria orgànica que es creu lliure, quina gran mentida. No sóc més que reaccions químiques que em mostren un món que ni tan sols puc estar segur que sigui real. Un món que li permet al cos desenvolupar-se per un fi que desconec. Potser només maduro per adobar la terra. Potser és un error d'un sistema que no ha sabut aturar el nostre sobreeixir i el meu fi no és res. Trio la segona opció. Viure per a res i per a tot, oblidar-se de la meta. Viure per viure, el sentit real que tant m'agrada.

Al principi la llum estava atrapada en un mar energètic extrem. Alguns finals actualment es troben, a petita escala, en la mateixa situació. El límit on el mar i la llum es troben aviat deixarà de ser un misteri per passar a ser un equació matemàtica aparentment avorrida. Una equació que explicarà el principi i els finals. El desengany del romanticisme.

Ni idea perquè quan he acabat d'escriure alguna burrada em surt un altre cosa. Està a punt de passar una setmana. El projecte més gran de la meva vida encara no és una idea absurda. Això és un problema molt greu. Si no deixa de ser absurd, aviat hauré d'enfrontar-m'hi deixant de banda bona part del meu dia a dia. Maleït siguis! Ara podria semblar que escric sobre alguna realitat malgrat que la veritat sigui just el contrari però havia de posar-hi almenys una segona part. En faré una tercera dient que l'he abandonat encara que em semblés un projecte genial i que em faria famós i ric. No cal, ja ho faig ara: He abandonat el projecte més gran de la meva vida encara que penso que em podria fer famós i ric. A la merda, vull ser pobre i desconegut.

No tinc cap idea lògica del perquè estic publicant tot això.