Una senyora amb una maleta crida al mig del carrer envoltada de policies locals. Els increpa. Li han posat les manilles. La situació és estranya i violenta. Però també és tan còmica que no puc aguantar el riure.
Un pare diu al seu fill petit que miri endavant quan camini. El nen no ho fa. Per molt que jo ho intenti evitar, el pas erràtic de la criatura fa que el xoc sigui inevitable. El nen xoca contra les meves cames. El pare em demana perdó i jo no puc aguantar el riure.
_________
Allò que pensava que era impossible, ara és una realitat. I ara què, eh? Piscina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada