diumenge, 30 d’abril de 2017

Pel·lícula

És que tòrcer el braç que em reté el pas, el número infame, és una tasca que em supera. I fujo mar enllà amb la petita barca de vela una nit on el cel mostra la immensitat de les estrelles.


Camino per un carrer solitari quan de reüll veig la pel·lícula que un transeünt ha comprat al quiosc de la plaça. Ell es mira complagut la coberta que no amaga cap detall de l'argument de l'obra. Sent els meus passos i amaga de pressa amb l'esperança que jo no m'hauré fixat en la seva compra. No el miro, passo de llarg fent veure que estic absort en el meu camí. Potser no té internet a casa.

2 comentaris:

Oliva ha dit...

RECOLZANT LA PIRATERIA?.

Peix ha dit...

No! Això mai! Però pel tipus de pel·lícula que era em va sorprendre...