Ei! On ets? No et veig! Em sents? Em sents? Com? Més fort, no et sento! Com? No t'entenc! Em veus? Jo no, no sé on ets. Ei! Queda't quiet, que et busco! Et veig, et veig, sóc aquí! Uf, pensava ja t'havia perdut. Vinc, no et moguis. Estàs bé? Sí, i tu? També, anem. No ens tornem a separar. No. Anem en compte.
Calla, has sentit aquest soroll? Quin? Calla calla, mira allà, al final, entre les branques. No veig res. A baix a la dreta. Ostres, és immens! Xxxxt, no et moguis, que no ens senti. Tinc por, què fem? No diguis res i quiets. Tinc por, ens veurà. He de marxar. No et moguis. No! Merda! No! Corre! Cap aquí, segueix-me, ràpid! Ens atrapa! No miris enrere i corre!
Ei! On ets? No et veig! Em sents? Em sents? Em veus? On ets?
5 comentaris:
Vinga, va! Enceneu els llums d'una vegada, que ací no hi ha qui s'aclarisca.
Ja és això, aquest garbuix cromàtic porta al desconcert total, a situació caòtica.
M'he estressat llegint el relat. Igual que si miro el quadre més de vint segons seguits. Si és el que pretenies, 10 punts! ;)
Això recorda una cacera nocturna de gamusinos.
Pobrissons, és nota que són passerells.
Publica un comentari a l'entrada