dimarts, 20 de desembre del 2016

Ritme de tardor

La meva aportació a Relats Conjunts:



Ei! On ets? No et veig! Em sents? Em sents? Com? Més fort, no et sento! Com? No t'entenc! Em veus? Jo no, no sé on ets. Ei! Queda't quiet, que et busco! Et veig, et veig, sóc aquí! Uf, pensava ja t'havia perdut. Vinc, no et moguis. Estàs bé? Sí, i tu? També, anem. No ens tornem a separar. No. Anem en compte.

Calla, has sentit aquest soroll? Quin? Calla calla, mira allà, al final, entre les branques. No veig res. A baix a la dreta. Ostres, és immens! Xxxxt, no et moguis, que no ens senti. Tinc por, què fem? No diguis res i quiets. Tinc por, ens veurà. He de marxar. No et moguis. No! Merda! No! Corre! Cap aquí, segueix-me, ràpid! Ens atrapa! No miris enrere i corre!

Ei! On ets? No et veig! Em sents? Em sents? Em veus? On ets?

5 comentaris:

jpmerch ha dit...

Vinga, va! Enceneu els llums d'una vegada, que ací no hi ha qui s'aclarisca.

Sergi ha dit...

Ja és això, aquest garbuix cromàtic porta al desconcert total, a situació caòtica.

Anònim ha dit...

M'he estressat llegint el relat. Igual que si miro el quadre més de vint segons seguits. Si és el que pretenies, 10 punts! ;)

Rafel ha dit...

Això recorda una cacera nocturna de gamusinos.

montse ha dit...

Pobrissons, és nota que són passerells.

Creative Commons License