- Quedar-se embadalit escoltant la veu de la metgessa i no parar esment a la notícia de vital importància que dóna.
- Adormir-se a l'entrevista de feina quan el cap de recursos humans parla de les bondats de l'empresa.
- Enamorar-se d'una noia desconeguda que passa pel carrer just al moment que se't declara la noia que desitjaves fins aleshores.
5 comentaris:
I et passen gaire sovint aquests fets quotidians...?
Bé, per sort a mi no em passa gaire sovint tot i que la primera és una mica certa: una vegada una metgessa m'estava comentant quin menjar era millor per la meva salut i vaig posar-me a escoltar el so que treia i no el que deia. He de reconèixer que la seva veu tenia un "algo" que em va captivar.
LO DELS VIDEO-CLUBS,LA SEVA DESAPARICIO,ES UNA LLASTIMA,HAN SURTIA MES BARAT QUE TOT EL MERDER DE CANALS D'ARA.
LA TEVA "QUOTIDIANITAT",ES UNA PÀSSADA¡¡¡.
Hi ha veus que atreuen, veus que hipnotitzen i veus que t'encenen. Un s'ha de considerar afortunat quan o si les troba.
Això de la noia ho trobo sospitós, no has sortit encara de l'adolescència?
Òliva, m'agrada que trobis que és una passada la meva quotidianitat, potser em vaig excedir una mica amb la paraula, potser.
NoName, està clar que no n'he sortit, no hi ha manera. Un dia, era tot estrany, pensava que ho havia superat però va ser una grip...
Publica un comentari a l'entrada