Reconec que he fet l'esforç de buscar-te. O bé saps amagar-te o bé sóc un patata buscant. M'agradaria pensar que és la primera opció, perquè així és millor pels dos.
Fi de la història en dues parts més epíleg.
I ara una cosa del tot diferent:
Em trobava en un pis molt desordenat. Tenia un balcó molt gran que em mostrava la ciutat amb una vista privilegiada. Era de nit i m'acabava d'acomiadar d'algú que m'havia vingut a veure. Abans de d'anar-me'n al llit volia endreçar una mica per almenys veure alguna taula buida però la son s'apoderava de mi i queia rendit al sofà damunt d'una pila de roba. Aleshores algú em començava a tibar una samarreta que tenia sota el pit però el meu pes la retenia. Vaig tenir por perquè en el pis estava sol. Volia girar-me per veure qui era però el meu cos adormit no em deixava. Desesperat vaig fer un esforç molt gran per poder deixar anar un crit i em vaig despertar en una habitació fosca, amb una esgarrifança per tot el meu cos i amb la impressió que m'estaven observant. Vaig tapar-me amb el llençol i vaig tornar a dormir amoïnat perquè era la segona vegada que tenia aquesta sensació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada