dimarts, 30 d’agost de 2016

La desgràcia del tímid

Només recordo tres coses de tu: unes ulleres més guapes que les meves, els teus ulls profunds que quan es van creuar amb els meus vaig quedar-me sense respiració durant uns segons i els teus llavis molsuts que podria petonejar i mossegar fins la fi dels temps.

La timidesa però em va deixar garratibat quan vas passar pel meu costat sense deixar de mirar-me.