Continuació del post anterior.
Sempre surto a la terrassa de casa i miro al cel. Dia i nit. El sol és una estrella com una altra a l'univers. I a l'univers hi ha moltes estrelles: n'hi ha de grans, de petites, de joves, de velles, de blaves i no sé quants colors més... De vegades ens quedem enlluernats per una estrella i deixem de veure les altres. No sé si és bo o és dolent. A mi m'agrada la nit perquè el sol no em priva de veure les estrelles.
-
Vaig llegir i escoltar totes les lletres una vegada i una altra. No sé si volien dir res o eren només paraules que s'endú el vent.
4 comentaris:
Sempre et queda l'opció de les ulleres de sol. O la de la crema solar, depèn del mal que et faci el sol... O la d'acostumar-te.
tot, i així, no només el sol et priva de veure les estrelles, la terra també!
jo ara veig tot d'estrelles noves, i no veig les de sempre... és curiós...
l'últim comentari era jo, que m'he liat i no he posat el nom!! :)
Donaré una explicació a la metàfora cutre (o més ben dit, xarona) de tot plegat: Des de la sortida del sol fins a la posta estic treballant (el sol). A la nit canto, toco, escric, llegeixo, parlo, escolto, estudio, ric, ploro, m'enfado i milers de coses més (les estrelles). Per això no sé si és bo o dolent. Segurament és bo perquè el sol no em fa mal i de fet m'agrada. Segurament hauria de dormir més i no estar-me la tota nit a les estrelles, perquè al matí no hi ha qui em llevi.
Tema lletres, em vaig llegir un llibre en anglès d'Oscar Wilde. Vaig entendre'n la meitat. Llavors vaig escoltar una versió del llibre per a estudiants, i encara va ser pitjor. O em poso a estudiar de debò o no anirem enlloc!
Per cert Carla, vius massa bé! ;) Això d'anar a l'hemisferi sud ho hauré de fer algun dia per veure les estrelles almenys. Perquè anar al cosmocaixa i que les ensenyin no deu ser el mateix...
Publica un comentari a l'entrada