Noia llegint una carta davant una finestra

M'havia encantat mirant les parades de carn sobre el terra fangós de la pluja del matí. Se sentien crits per tot arreu dels venedors i la gent que comprava. Just sota la finestra un carro petit va descarregar tot de carn de vedella que havia perdut tot el color vermell i va pujar la fortor insuportable de la carn mig podrida. Em costava viure a sobre el mercat. Sempre m'havia costat però el meu pare tenia la majoria de les parades de carn i havia de controlar el negoci.

Acabava de dinar i ja havia sortit el sol. Aquella tarda em venien a buscar per anar a fer un passeig al llac que es troba a les afores. Sempre hi ha gent que riu, que juga i nens que s'empaiten. No hi ha gaire soroll i se sent l'olor de les fulles, les flors... M'agrada anar al llac perquè quan hi sóc miro el cel, i escolto el soroll de les branques que es mouen amb el vent i fan ballar les fulles, i dels peixos que salten dins del llac i fan onades que xoquen a la riba i no vull tornar a casa perquè tinc molta por quan he de tornar. El meu pare no vol que jo hi vagi i quan hi vaig s'enfada molt i després no em deixa sortir de casa durant una setmana perquè una noia bonica no surt al carrer si no es troba bé, i jo, em quedo mirant per la finestra com sempre faig i no em miro al mirall i la meva mare em cura i m'abraça.

Vaig agafar la carta que escrivia des de l'últim dia que vaig anar al llac. Vaig llegir-la per última vegada i molt trista vaig deixar-la sobre el llit. Jo m'estimava el meu pare i em vaig posar a plorar. Vaig mirar per la finestra, aquesta vegada vaig treure el cap per mirar tota la plaça i vaig sentir el crit de la meva mare mentre jo perdia l'equilibri i queia sobre aquella carn que acabaven de descarregar.


Una proposta de Relats Conjunts. Molt interessant, de debò!