El dia que el Guillem va fer 22 anys li van regalar una targeta on deia que era una persona vital, alegre, bromista... i en definitiva, fantàstica! Deia també que els anys passarien i cada any en sumaria un. I li demanava que no canviés mai perquè era el millor.
Van passar només dos anys i les circumstàncies van canviar el Guillem de tal manera que el Guillem dels 22 anys no tenia res a veure amb el dels 24. Ja no reia, ni feia bromes. Tenia fins i tot por d'ell mateix.
Va veure que el temps podia arreglar els seus problemes però sense ganes no arribaria enlloc. Van passar els mesos i es va esforçar a tornar a ser alegre, vital, bromista... Mica en mica ho anava aconseguint. Cada dia una passa, mai tornar enrere.
Avui el Guillem ha trobat la targeta entremig de carpetes i papers. No recordava la targeta. Va oblidar molts fets entre els 22 i els 24 anys. Li sap tan greu haver-ho oblidat que sempre que troba una targeta, fotografia o qualsevol altre cosa d'aquells dos anys, en una petita carpeta ho va classificant i en una llibreta apunta les seves sensacions i els petits records que li venen al cap. Així espera poder conservar el record, potser fals, però no té res més.
1 comentari:
ui! a mi enuna ocasió em van regalar un munt de targetes, totes de color taronja, manuscrites... I retrobar.les de tant en tant també m'ha recordat que les coses canvien!
Mai més m'han tornat a regalar tant amb tant poca cosa! En aquell moment em van animar moltíssim, encara que tot allò ja s'ho ha endut la memòria!
Publica un comentari a l'entrada