Final ensopit

L'Eduard sabia de tot. Li podies preguntar qualsevol cosa que et donava una resposta. Bé, de fet sabia de quasi tot.
gfffffffffffggffgfgfffgffrtfrtfffdffffddddrdmmnb cdsdfgfhjuuuuujjjjjjjiikkkkkkkkjughyttttttttythklokñplkkjgfds.

Perdó, estava netejant el teclat. S'hidsdedsdesessesesswsssweswcxxdccq

Volia dir, s'hi posa una quantitat de merda que sorprèn. La millor manera perquè no s'embruti potser seria posar una funda i netejar la funda de tant en tant. O millor encara netejar-me les mans cada vegada que em posi davant de l'ordinador. La idea de posar funda i netejar-me les mans ja ratlla la paranoia per tant no la contemplo.

Ei, ho sento, això no estava preparat. Continuo.

Era curios l'Eduard. Davant de l'evidència es quedava parat i no sabia com reaccionar. El què feia llavors era buscar qualsevol excusa. Així acabava. Era sempre un final ensopit.

Ostres, em sap greu. Sí, ho podria esborrar. De debò que no era la meva intenció. Ei, però ara el veig més net. Fa goig!