Ja tenim els mobles!

Jo faré les cadires i tu l'armari.

A mi no m'agrada l'armari.

Ho faràs, perquè t'ho dic jo.

I qui ets tu per dir-me què he de fer? Perquè no el fas tu?

Jo no puc.

Com que no pots? No vols, i això és diferent!

Llavors tu tampoc vols?

A no, jo no vull. Per això el faràs tu.

L'armari es quedarà a qui al mig, ho saps oi?

Tu mateix, ets tu qui l'ha volgut comprar, te'n recordes?

Sí, però l'aprofitarem els dos. Perquè si el munto jo no et deixaré posar res teu.

Pobre de tu. No voldràs veure l'habitació festa un fàstic. Ets tan maniàtic quan vols!

Com que sóc maniàtic jo? I tu que no et menges res! Em vas fer quedar molt malament l'altre dia al sopar i ho saps!

Ja et vaig dir jo que no hi volia anar, i tu tossut, anem al sopar!

Ja et vaig dir que si no volies no calia vinguessis!

No és veritat!

...

Les muntanyes

Durant molt de temps corre per arribar a una meta i per alguna raó aquesta s'allunya cada vegada més. Corre i sap que per més que corri no hi arribarà mai. Però continua corrent. Sembla que no es cansi. Un dia gira el cap i mira enrere. Veu a les muntanyes una tempesta que comença a desfer-se i s'adona que no vol arribar la meta sinó que corre per escapar-se de la tempesta. Mica en mica va frenant i deixa de córrer per continuar avançant caminant. De cop tot el seu voltant és més tranquil i gira el cap altre cop i veu com la tempesta s'ha transformat en un pluja fina. No necessita seguir més la meta i para i seu a terra. Els núbols ja són blancs i es perden lluny, molt lluny. No plou i el sol il·lumina la muntanya atapeïda d'arbres i petits animals que es desperten amb els raig del sol que passen entre les fulles. S'aixeca amb calma i mira amunt al cel. Aleshores desplega les ales i s'enlaire amunt i vola cap a les muntanyes per donar-hi voltes, tantes com pugui, fins que la necessitat de descansar sigui tan forta que no li permeti batre les ales i es deixarà caure planejant a qualsevol lloc. És igual on. De moment vola.

L'autobús

Quan es van obrir les portes vaig arrencar a córrer per no perdre l'autobús. Vaig pujar per les escales mecàniques tan ràpid com vaig poder entrebancant-me amb tothom i entre crits d'un grup de guiris amb xancletes vaig fer-me pas fins al final de la pujada on vaig tombar cap al passadís de l'esquerra. Cada vegada corria més ràpid. M'imaginava ser un corredor que es troba en un gran estadi olímpic al mig dels cent metres llisos però estava a la sortida del metro i els meus pulmons volien sortir segurament per com els maltractava. Vaig pujar les escales creuant els dits amb força per veure l'autobús blau i quan vaig arribar a dalt, sí, encara hi era! Vaig córrer content cap a l'autobús però aquest va arrencar, no el podia perdre ara! Correria fins al semàfor a veure si em podia recollir allà. Vaig córrer girant el cap i aixecant el braç perquè l'autobús em veiés i parés però no em veia. Em feien mal les cames de tant córrer i tenia mig autobús que em saludava quan sense fixar-me vaig posar el peu dins d'un escocell on reposava i m'esperava pacientment un arbre gros i fort que vaig abraçar amb tanta força que el crec que vaig sentir no sé si va ser del meu cos o del seu tronc.

Poc atent

Després d'ajudar a pintar una habitació, de canviar les bombetes del menjador i de moure les plantes d'un cantó a un altre a la casa del seu veí, l'Enric li demana ajuda perquè se li està inundant la casa per una fuita d'aigua al lavabo. El Manel, el veí, li diu molt amablement que no pot perquè amb tot el merder no ha tingut temps de rentar els plats del dinar i que tanqui l'aixeta de l'aigua que no costa res. A més a més hauria d'estar content perquè no li caldrà passar la fregona.

L'Enric, li dona les gràcies per haver-lo pogut ajudar i marxa a casa seva, concretament al labavo, i es passa quatre hores mirant com surt aigua de sota la pica. Està trist perquè ha hagut de marxar i no ha pogut ajudar a rentar els plats de casa el Manel. Se sent malament perquè ell no és el centre del món i quan li ha demanat ajuda per la fuita ha sigut com si volgués tenir tot el protagonisme. La pròxima vegada procurarà pensar més en els altres.

Mira el cel que han fet canvis!

Degut al canvi visual que ha patit Júpiter (la prova), aquesta setmana toca això:


Els Petits Bonics Titelles
Així fan, fan, fan,
els petits bonics titelles.
Així fan, fan, fan,
mitja volta i se'n van.

Els Petits Putxinel·lis
Fan, fan, fan,
els petits putxinel·lis.
Fan, fan, fan,
Fan tres voltes i se'n van.

Com bé pots notar, les diferències són considerables.


Peix peixet
Peix, peixet
de la canya, de la canya
peix, peixet
de la canya al sarronet.

Aquesta última no té res a veure amb les dues anteriors però vull que la recitis o si la coneixes que la cantis ben fort al mig del carrer.

...

Després d'aquest acte artístic-eclèctic-iconoplàstic-i-sobretot-de-bogeria-absoluta-amb-els-ull-sortits, reflexiona sobre la lletra per la seva brutalitat i violència desmesurada a un pobre Peix peixet innocent, feble i desprotegit.

Avui he menjat peix.

Les Vacances

Les últimes setmanes abans de començar vacances s'havien fet més llargues que la resta de l'any. Amb la calor intensa de l'inici de l'estiu i les ganes de començar el viatge els dies s'estiraven tant que després de fer la migdiada tenia la sensació que era un nou dia. Però a poc a poc els dies llargs i feixucs van anar passant i va arribar l'última tarda abans de les vacances. Poca cosa va fer. L'emoció de la platja, la piscina, les festes pels pobles del voltant i sobretot el viatge preparat en tan de temps no deixaven pensar en res més.
Aquella nit aniria a dormir d'hora. Al costat del llit tenia la maleta preparada des de feina una setmana. L'havia repassada tantes vegades que era impossible deixar-se alguna cosa. La va tornar a repassar abans de posar-se el llit i esperar que es fes de dia. L'endemà marxava a passar una setmana en una caseta a Aigüestortes.

PT3

La visita inoportuna de la policia va tallar en sec les grans aspiracions de negoci de la petita i flamant empresa però il·legal especialitzada en la fabricació de narcòtics i estupefaents quan estava a punt de treure el mercat les pastilles PT3 que haurien proporcionat bàsicament una forta addicció al producte i una mica de desinhibició momentània. (Respira!)






PT3: Tercera versió de les Pastilles que et deixen Tonto.

Flor d'hivern

Quan m'estava decidint per escriure el conte "Flor d'hivern" vaig requerir ajuda a amics i coneguts per l'elaboració dels diferents espais temporals i dels seus complexos personatges. Com que no van ser poques les persones que em van ajudar i amb el seu permís no els anomenaré no per haver-me fet meves les seves idees sinó per no allargar massa aquesta petita introducció i passar directament al conte que és el que realment interessa. No obstant no puc deixar de referir-me a Rosalia Marimon que em va donar la força per començar el projecte, ni a Roger Castilla, físic meteoròleg, que em va donar les pautes de l'espai temporal on situo el conte, ni tampoc a Carlota Morera, sociòloga i experta en psicologia dels éssers vius, per la seva àrdua tasca de la creació dels personatges. Vull recordar també al meus amics Enric, Arnau i Pau per haver-me donat suport als moments difícils i a la Cris i a la Mònica per haver-me cuidat aquests últims mesos. No vull oblidar-me del senyor Rovira i a la seva senyora per les pastes que em portaven per berenar els dimarts i els dijous. I per acabar un fort agraïment a Eloi Garcia per arreglar-me l'ordinador, gràcies a ell vaig poder acabar, amb rigor retard, el conte que tot seguit un deixo a les vostres mans:

Dedicat al Carles, l'Esteve, l'Anna, la Matilda, el Ramon, el Jordi, la Pan, l'Ia, l'Uc i a l'Èric; Al Toni, l'oncle Albert i la tieta Montserrat, a la Carme i a la Júlia.


FLOR D'HIVERN

Temps era temps quan els ocells tenien dents, a poques passes de l'entrada d'una bonica vila del sud de Birmingham una flor estava a punt d'esclatar per anunciar la fi de l'hivern i l'inici de la primavera més florida i joiosa com mai s'havia vist. Però ai las, la visita inesperada d'uns venedors de teles portades de l'orient més llunyà amb el seu gran carruatge van aixafar la flor just quan començava a florir i sense que ningú s'hagués adonat ni s'adonaria mai de la seva presència.

Si no fos perquè les tres setmanes de pluja continuada havien provocat un gran forat al sostre per on baixaven joiosament cascades d'aigua a l'habitació, perquè l'entrevista de feina del matí havia sigut un fracàs degut al fort refredat agafat la nit anterior que l'impedia pensar amb claredat, perquè de camí cap a casa un cop de vent li havia trencat el paraigües quan just passava un camió ben a prop seu amb tota la mala intenció d'esquitxar-lo de cap a peus i perquè quan va arribar cansat i xop i es posar a buscar les claus a la cartera s'adonà que se l'havia deixat a la recepció de l'empresa on havia anat a fer l'entrevista, l'Eloi s'hauria dit: -avui ha sigut un bon dia.

Dinar

Després de mesos de treball i dedicació puc anunciar que he acabat l'estudi dels sorolls del dinar.
Us presento doncs alguns dels sorolls que han estat estudiats:

NYAMNYAMCLINGNYAM
Dinar normal.

NYAM
Dinar curt.

NYAMNYAMNYAM[...]NYAM
Dinar llarg.

NYAMNYAMNYAM[...]NYAM[...]NYAM
Dinar molt llarg.

NYAMNYAMNYAM[...]NYAM[...]NYAM[...]NYAM[tictactictac]NYAM...
ZzzzzzzZzzZzz.. mmmm DinaaAAar aaa mooOOolt llaarrrrgggzzzzZzz...

MMM!
Dinar bo abans de començar.

MMMMMMM!
Dinar molt bo abans de començar

UFF!
Dinar no massa bo abans de començar.

GLUP!
Dinar d'un afamat i curt.

UFFGLUP!
Dinar no massa bo d'un afamat i curt.

NYAMNYAMNYAMMNYAMMMnyammnyammmnymmmmnymny
Dinar que fa bola.

NYAMNYAMNYAMMNYAMMMnyammnyammmnymmmmnymnyPUAH!
Dinar que fa bola escupit, porc.

SLUUUURRRP
Dinar líquid (caldo, consomé...)

SLUUUBLUPBLUPSLUUURP
Dinar líquid amb pasta o trossos diversos(sopa, escudella...)

SSSSSHHHHXXXXLURP
Dinar cremós (vichyssoise...)

DINGdingCLINGplingSCRING
Dinar en una escola.

DINGdingCLINGplingSCRINGSCRAAAIÏMGLIMglimPRRINSCLSX!
Dinar en una escola amb caiguda de plat que abans de trencar-se fa alguna volta.

DINGdingCLINGplingSCRINGSCRAAAIÏMGLIMglimPRRINSCLXohhastrencatunplatnopassaresfelicitats!
Dinar en una escola actual amb caiguda de plat que abans de trencar-se fa alguna volta.

DINGdingCLINGplingSCRINGSCRAAAIÏMGLIMglimPRRINSCLSXPLAF!
Dinar en una escola de fa uns anys amb caiguda de plat que abans de trencar-se fa alguna volta.


Si en voleu més podreu comprar el llibre que sortirà en breu a la llibreria més pròxima de casa teva. I amb la compra del llibre, un DVD de regal amb entrevistes dels seus protagonistes i els sorolls censurats al llibre.

Qüestió de gustos

Havia escrit un conte molt bo, però aquest m'agrada més.

I ara una cosa completament diferent

Aniré directament al gra ja que dono per suposat que tots coneixem l'Índia i on es troba situada (en verd).

L'Índia és un país preocupat com la major part de països del món pel terrorisme i pel medi ambient entre molts altres problemes. Sí sí, les preocupacions també estan a l'ordre del dia, després del facebook, naturalment. I doncs, perquè parlo del terrorisme i el medi ambient com a preocupació a l'Índia? Bé, tots sabem que han sigut sempre dues preocupacions que han anat algunes vegades agafades de la mà i això la població indú ho sap molt bé per això han creat un vehicle molt interessant.

Vegem-ne una imatge:


I doncs, què és això? Un vehicle elèctric per combatre el terrorisme! Ja podem dormir tranquils perquè salvarem el món de la catàstrofe climàtica i perquè s'acabarà el terrorisme! I se suposa que s'utlitzarà als camps de golf degut al seu disseny particular (alguns estudis privats i pagats amb diner públic apunten que tot el personal del sector terrorista tenen una debilitat especial pel golf). Si en voleu més informació, del vehicle, aquí i aquí en trobareu. Aquí no.

Però us heu fixat bé en aquest vehicle? No s'hauria d'anomenar De-fensa? O és un vehicle antiterrorista preventiu?

En tot cas, sempre fa il·lusió veure com un país de més de mil milions d'habitants i amb més d'un centenar de llengües diferents entre les quals no consta que el català hi sigui present, utilitzi la nostra llengua per crear un vehicle elèctric que cuida del medi ambient i ens prevé del terrorisme als camps de golf.