Flor d'hivern

Quan m'estava decidint per escriure el conte "Flor d'hivern" vaig requerir ajuda a amics i coneguts per l'elaboració dels diferents espais temporals i dels seus complexos personatges. Com que no van ser poques les persones que em van ajudar i amb el seu permís no els anomenaré no per haver-me fet meves les seves idees sinó per no allargar massa aquesta petita introducció i passar directament al conte que és el que realment interessa. No obstant no puc deixar de referir-me a Rosalia Marimon que em va donar la força per començar el projecte, ni a Roger Castilla, físic meteoròleg, que em va donar les pautes de l'espai temporal on situo el conte, ni tampoc a Carlota Morera, sociòloga i experta en psicologia dels éssers vius, per la seva àrdua tasca de la creació dels personatges. Vull recordar també al meus amics Enric, Arnau i Pau per haver-me donat suport als moments difícils i a la Cris i a la Mònica per haver-me cuidat aquests últims mesos. No vull oblidar-me del senyor Rovira i a la seva senyora per les pastes que em portaven per berenar els dimarts i els dijous. I per acabar un fort agraïment a Eloi Garcia per arreglar-me l'ordinador, gràcies a ell vaig poder acabar, amb rigor retard, el conte que tot seguit un deixo a les vostres mans:

Dedicat al Carles, l'Esteve, l'Anna, la Matilda, el Ramon, el Jordi, la Pan, l'Ia, l'Uc i a l'Èric; Al Toni, l'oncle Albert i la tieta Montserrat, a la Carme i a la Júlia.


FLOR D'HIVERN

Temps era temps quan els ocells tenien dents, a poques passes de l'entrada d'una bonica vila del sud de Birmingham una flor estava a punt d'esclatar per anunciar la fi de l'hivern i l'inici de la primavera més florida i joiosa com mai s'havia vist. Però ai las, la visita inesperada d'uns venedors de teles portades de l'orient més llunyà amb el seu gran carruatge van aixafar la flor just quan començava a florir i sense que ningú s'hagués adonat ni s'adonaria mai de la seva presència.