Buidat de dades

Jo vull escriure, però no trobo el temps. Ni el busco, si he de dir la veritat. Però avui he ratllat l'última tasca que tenia pendent de fer. He estat temps amb la llista plena i no hi havia manera de fer-la baixar. Tot i que demà dilluns la llista es tornarà a omplir i em temo que no es tornarà a buidar fins a finals de febrer. La sensació de tenir-ho tot fet és estranya. Per suposat que podria posar-me noves tasques a fer, però viure darrere una llista no sempre és bo. En definitiva, que tenint-ho tot fet, puc escriure una estona.

Constantment em venen al cap històries que es perden, únicament perquè no les guardo. En una llibreta que em vaig comprar fa més d'un any per capturar els moments d'inspiració encara no hi he escrit cap línia. Tampoc la trobo. Des de fa un any crec. A més a més a la piscina, on em surten moltes històries, la llibreta es faria malbé.

Una història que em va venir al cap fa poc, resultà ser la combinació d'una pel·lícula comercial d'acció i d'una història de gnoms que vaig veure en un còmic infantil on només vaig fullejar per sobre mirant alguns dibuixos.

Dins de la muntanya, des de les profunditats fins a la punta del cim, viuen uns gnoms amb un història terrible i malgrat sembli impossible no en són conscients. Aquestes criatures són porugues, supersticioses i molt conservadores. S'alimenten de líquens i plantes que creixen on les escletxes de la muntanya permeten l'entrada de la llum del sol. Són petites, les més altes no superen els trenta centímetres d'alçada. Malgrat la seva estatura, són grans escaladores i molt veloces movent-se per la muntanya. Nosaltres els humans no les podem veure però podríem notar el vent que creen al passar pel nostre costat si entréssim a la muntanya. Vesteixen túniques de color marró però amb la poca llum que entra dins la roca, no és important saber de quin color porten la roba. És tan fosc que no poden diferenciar els colors. La seva vida és molt rutinària. Dormen entre catorze i setze hores al dia. Es desperten amb el soroll del gel que es fon a fora la muntanya amb els primers rajos del sol que fa cruixir la muntanya amb uns sons greus i profunds. Així que es lleven es renten als petits rierols, cullen plantes per a menjar i fan l'únic àpat del dia tots junts en una gran sala...


I ara una reflexió transcendental perquè també tinc dret a opinar.
La vida es pot prendre com un joc on es van assolint objectius i on has d'anar vigilant en sobreviure. A alguns els toca fàcil i a altres difícil. És l'atzar. Si neixes en una família humil en alguna zona empobrida i amb conflicte és molt probable que l'únic objectiu sigui mantenir-se viu. Si neixes en una família benestant en una zona tranquil·la i pacífica potser es teus objectius seran mantenir la zona empobrida amb conflicte per continuar tenint el mateix nivell de vida, perquè el fet de sobreviure no és motiu de preocupacions.

Ventim

Volia veure't i vaig voltar viles i viaranys en un viatge on vaig vagar vastament. Vençut i vern vaig vessar volgudament llàgrimes i vencent el vertigen vaig volar victoriós vexant la vida.

Au home!

Tros de codi

M'acabo de trobar un tros de codi que no estic segur si acaba de funcionar amagat en un programa que estic desenvolupant. M'ha recordat alguna cosa....

__________________________

import spain
import catalunya


# Classes principals ordenades per total d'instàncies anteriors


class JxSi:
    """El vot de la teva vida"""

    def __init__(self, cdc, erc, dc, me):
        self.cdc = cdc
        self.erc = erc
        self.dc = dc
        self.me = me
        self.candidat = "Raül Romeva"

    def governa(self):
        catalunya.iniciProces()
        constitucio = catalunya.redactaConstitucio()
        catalunya.dui()

        if catalunya.referendumVinculant(constitucio):
            catalunya.createRepublicaCatalana()
        else:
            catalunya.eleccions()


class PSC:
    """solucions justes i acordades"""

    def __init__(self, psc, psoe):
        self.psoe = psoe
        self.psc = psoe
        self.candidat = "Miquel Iceta"

    def governa(self):
        while True:
            try:
                self.terceraVia()

            except:
                spain.ballem()

    def terceraVia(self):
        raise Exception(spain.wall)


class PP:
    """Plantem cara"""

    def __init__(self):
        self.candidat = "Xavier García Albiol"

    def governa(self):
        while spain.consitucion():
            return False

        spain.moveTo(1939)
        return False


class UDC:
    """La força del seny"""

    def __init__(self):
        self.candidat = "Ramon Espadaler"

    def governa(self):
        try:
            self.terceraVia()

        except:
            return None

    def terceraVia(self):
        raise Exception(spain.wall)


class CSQEP:
    """I tant que podem"""

    def __init__(self, icv, podem, verds, EUA, Equo):
        self.podemos = podem
        # self.verds = verds
        # self.EUA = EUA
        # self.Equo = Equo
        # self.icv = icv
        self.candidat = "Lluís Rabell"

    def governa(self):
        catalunya.waitYears(300)
        try:
            spain.demanarReferdumCatala()

        except:
            catalunya.wait(True)


class Cs(PP):
    """Una nova Catalunya per a tothom"""

    def __init__(self):
        super(Cs, self).__init__()
        self.candidat = "Inés Arrimadas"

    def governa(self):
        super(Cs, self).governa()


class CUP:
    """Governem-nos"""

    def __init__(self, cup, cc):
        self.cup = cup
        self.cc = cc
        self.candidat = "Antonio Baños"

    def governa(self):
        catalunya.dui()
        catalunya.processConstituent("base")

        republicaCatalana = catalunya.createRepublicaCatalana()
        republicaCatalana.autogestio = True
        republicaCatalana.autogovern = True

        republicaCatalana.desigualtatsSocials = None

Un dia descobriré la veritat i veuré com en pot ser de cruel i amarg l'honor i també una mostra de força increïble. I qui seré jo per jutjar si no tindré ni la meitat de voluntat que podré entendre aleshores.

Però jutjaré i pensaré que estúpid que es pot arribar a ser per honor i fer-se tan de mal.

Persona amb mala sort

Sortir al carrer esperant trobar una sola cosa i trobar-ho tot menys aquesta. En el fons, si ningú no diu el contrari, és millor així.

Més u

Aquest any més que res ha tocat estabilitzar i posar en ordre. Ha tingut algunes repercussion que francament no són molt bones però així ho he volgut i sabent que passaria no m'he tirat enrere, just el contrari.

I és que fent un repàs aquest any ha continuat amb la bona línia dels anteriors, no sabria dir si d'emocions millor, però en global, s'ha més que superat.

Puc afirmar doncs, amb la prespectiva que m'han donat aquests mesos, que la decisió va ser molt més que encertada. I em fa estar segur que vull arribar més lluny. I ho faré!

Tinc un dels reptes teòricament senzill que fa tan que el porto a sobre i encara m'hi acabaré sentint còmode i això no és bo. L'any que ve haurà estat superat. Ho prometo.

Algun dia

Algun dia, potser d'aquí molts anys, deixaré la feina i em dedicaré a escriure. Escriuré per mi i per qui vulgui, per deixar fluir la imaginació, per desfogar-me i per sentir... No seré bo ni seré llegit. Seré anònim i desconegut per tothom. Però no em preocupa. És el meu gran objectiu, el meu sentit.

Memòries

Nosaltres érem perversos. Érem cares amables que lluitàvem a favor dels nostres interessos sense tenir en compte les conseqüències als altres. Nosaltres érem nets i teníem un posat decent. Teníem un vocabulari extens, estudis universitaris i feines que ens donaven un respecte social. Nosaltres érem tot allò que la majoria vol ser. I així va acabar tot.

Amor

Es va aixecar d'una revolada i corrents va sortir per la porta, va baixar les escales gairebé rodolant i perdent l'alè pels carrers va arribar a la porta de casa seva just quan sortia. Ella es va sorprendre i ell sense dir res la va agafar i se la va endur lluny de les mirades furtives. Apartats de tothom i amb la intimitat que un pàrquing fred, fosc i humit pot donar, ell va declarar el seu amor incondicional. Ella confosa i espantada va intentar fugir mentre ell la retenia amb la mà ferma.
-No, no fugis estimada, ja no ens haurem d'amagar mai més. Ets la flama de la meva vida. Jo sense tu no valc res.
Ella proferí un crit i va caure als seus peus plorant i emocionada per la rima que li acabaven de regalar. El va besar amb una passió que mai havia sentit i van fer l'amor ben brut i ben bèstia. Tant com siguis capaç d'imaginar.
Ja no es van veure mai més.

La claror va passar i la nit var esdevenir un embolcall a la meva ànima. La remor llunyana de la ciutat trencava de tant en tant el silenci més absolut. Vaig seure i sense saber si els meus ulls estaven oberts o tancats vaig deixar lentament el meu aire. La meva ment es va relaxar i vaig començar aleshores una respiració lenta i calmada. Era jo i la meva respiració. Van passar hores i em vaig perdre viatjant cap els racons més profunds dels meus pensaments.

[...]

Felicitat

Perquè quan al mig de la ciutat entres en un descampat i el travesses escoltant el soroll que fan les petites pedres mentre les trepitges recordes que vas ser nen. Recordes aquest mateix soroll quan esperaves jugant davant d'algun restaurant de les afores que els teus pares acabessin de dinar.

Perquè quan surts al carrer després de dinar i el sol cau per tot arreu respires profundament intentant capturar tota l'escalfor del moment i et transportes a les tardes de l'institut on totes les seves classes eren senzilles i les recordes tranquil·les, quan segurament no ho eren.

Perquè quan al matí agafes la bicicleta després d'un bon esmorzar per anar a treballar i corres notant el vent a la cara t'adones que d'aquí uns quants anys aquest serà un record tant potent com els altres. I ara ho pots veure.
I per això aprofito tots i cada un dels segons del petit trajecte.

Mononoqui

Anit suletalu mino.
Iulueru tsuru io,
siqui notxi coliquí
soà né cu,
Omo aino cuocoró.

Omitsi natare ta.
Ianyi paro utse pucí,
Sono quit saquirí
apuni ta,
sonanà quo ioto taó.

Oh nassini poïpóriï
xi tobu, macu tono cuocoró
bo xivarà
morino tedí.
Mononoqui atxi ma què?
Mononoqui atxi ma què?


Demano perdó a qui conegui la cançó, a qui hagi vist la pel·lícula on surt aquesta cançó, als seus creadors i a tothom en general.