Un dia el doll va començar a minvar lentament fins a convertir-se en un rajolí petit i d'aquella abundant sortida d'aigua només en van quedar unes molses que creixien per la poca humitat que encara quedava.
I mica en mica tothom se'n va anar oblidant, i amb el temps ja ningú pensà mai més en la petita font.
dijous, 17 de maig del 2012
divendres, 4 de maig del 2012
Recepció
Dames i cavallers,
Benvinguts de nou al nostre sistema de la igualtat i la seguretat.
Donem si us plau un calorós aplaudiment a l'actuació de les forces de l'ordre.
Benvinguts de nou al nostre sistema de la igualtat i la seguretat.
Donem si us plau un calorós aplaudiment a l'actuació de les forces de l'ordre.
dijous, 19 d’abril del 2012
Preguntes
Ciutadà
- Qui no paga els seus imposts és un traïdor sigui quina sigui la seva condició econòmica o social?
- Qui té una renda prou alta que el permet viure en l'abundància mentre té treballadors o subordinats el qual no en tenen prou per arribar a final de mes és un lladre i/o traïdor?
- Qui té poder de decisió sobre els altres al moment que l'utilitza en benefici personal és un lladre o un corrupte i també un traïdor?
- Qui permet que existeixi gent esmentada en els tres punts anteriors és còmplice i també un traïdor?
- Qui gira el cap per no adonar-se i rentar-se les mans sobre el què fan els esmentats anteriorment, també se'l podria considerar un traïdor?
- Qui es tanca a casa malgrat està cansat de tanta impunitat i no fa res per arreglar la situació, també està traint?
Líder
- Perquè no hi ha líders de masses actualment?
- En quin grau hi afecta el sistema de comunicació actual basat en les xarxes socials d'internet perquè no en surti cap?
- Realment és necessari un líder?
- O pensant en conjunt podem tenir una consciència global que lideri qualsevol moviment?
La informació
- En quin grau afecta la informació que ens arriba en quantitats ingents a cada moment?
- Quanta desinformació rebem pensant-nos que és informació?
- Tenim memòria per recordar-la tota?
- Ens poden canviar l'opinió d'un moment a l'altre?
- Existeix massa informació que ja ni cal canviar la història que coneixem perquè no tenim temps d'assimilar-la?
El temps
- Tenim temps o tenim prioritats?
- Tenir poc temps ens torna egoistes?
- Quina part de la ciutadania prefereix utilitzar el temps per a tenir una sensació de satisfacció enlloc d'utilitzar-lo per a treballar en una societat més justa, plural i solidària?
- Tenim temps per pensar?
divendres, 13 d’abril del 2012
An Irish blessing
Que el camí ens porti a trobar-nos.
Que el vent sempre bufi al teu favor.
Que el sol brilli càlid sobre el teu rostre,
i la pluja caigui sobre els teus camps.
I mentre no ens tornem a veure,
que Déu et dugui al palmell de la mà.
An Irish Blessing
Que el vent sempre bufi al teu favor.
Que el sol brilli càlid sobre el teu rostre,
i la pluja caigui sobre els teus camps.
I mentre no ens tornem a veure,
que Déu et dugui al palmell de la mà.
An Irish Blessing
dimarts, 27 de març del 2012
Història d'una superació
Aquesta història no fa plorar ni fa pensar sobre la força de voluntat. De fet no pretén res de res, ni tan sols fer reflexionar sobre si és millor fer una excursió pels voltants del teu poble o estar llegint aquestes línies. Per tant no t'ho preguntis. Ja saps la resposta.
Una dia el Bertran, va sortir a córrer i va fer 5 quilòmetres. L'endemà en va fer 6; s'havia superat.
I què ens porta aquesta història? Doncs ben senzill, si vols superar-te pots! El Bertran es volia superar, i ho va aconseguir. Superà amb èxit. El què? Un repte que era córrer més longitud. Quan? Un dia. Com? Em sembla que corrents. Perquè? No podem saber el perquè de tot o si podem, el volem saber? Ho volem saber tot? Volem viure en la ignorància que ens dóna un refugi d'innocència o volem conèixer la realitat del món que ens envolta?
Com qualsevol altre senyor de 50 anys que vol seguir lluint una cara ferma, en una clínica d'estètica, el Bertran s'operà perquè es veia lleig? Això no ho sabem ni ens importa.
I fins aquí aquesta merda tan gran. Ho sento, no donaré més explicacions.
Nota: Mi.
Una dia el Bertran, va sortir a córrer i va fer 5 quilòmetres. L'endemà en va fer 6; s'havia superat.
I què ens porta aquesta història? Doncs ben senzill, si vols superar-te pots! El Bertran es volia superar, i ho va aconseguir. Superà amb èxit. El què? Un repte que era córrer més longitud. Quan? Un dia. Com? Em sembla que corrents. Perquè? No podem saber el perquè de tot o si podem, el volem saber? Ho volem saber tot? Volem viure en la ignorància que ens dóna un refugi d'innocència o volem conèixer la realitat del món que ens envolta?
Com qualsevol altre senyor de 50 anys que vol seguir lluint una cara ferma, en una clínica d'estètica, el Bertran s'operà perquè es veia lleig? Això no ho sabem ni ens importa.
I fins aquí aquesta merda tan gran. Ho sento, no donaré més explicacions.
Nota: Mi.
dijous, 22 de març del 2012
dimecres, 21 de març del 2012
Esmorzant en una pastisseria
Com si estigués fet expressament, quatre nois fan una pausa de la feina i van a una pastisseria a esmorzar. Seuen en una taula al costat d'una altra amb tres noies. Els quatre nois es posen a parlar de futbol seguint els cànons de la masculinitat, mentre les noies segueixen parlant d'un regal que faran en un aniversari. Mica en mica les noies van callant per escoltar les opinions dels quatre nois que divaguen amb un aire expert sobre diversos aspectes del partit del dia anterior: els gols, les jugades polèmiques, les expectatives que va crear el seu equip per als pròxims partits... La conversa dels nois sembla que no deriva a enlloc més que el futbol i les noies ja han de marxar perquè s'han acabat els seus cafès. Així que s'aixequen i van cap al mostrador a pagar, els nois de cop comencen a parlar de la feina, una conversa d'alt nivell intel·lectual que es transforma en una reunió de treball molt productiva.
I sí, això és ben real i ha sigut del tot casual.
Algú em pot dir si aquest fet té alguna explicació o ha sigut l'atzar que ha portat aquesta situació?
I sí, això és ben real i ha sigut del tot casual.
Algú em pot dir si aquest fet té alguna explicació o ha sigut l'atzar que ha portat aquesta situació?
dimarts, 20 de març del 2012
Canvi
A partir d'ara el peix serà http://bloc.elpeix.cat la qual cosa em fa dubtar de l'eficàcia d'aquesta entrada, però no vull pensar el perquè que m'agafa mal de cap.
I coincidint que avui entra la primavera faré un micropoema que de ben segur us farà plorar.
Emocionant oi?
Ho reconec, sóc realment molt bo; però sempre amb humilitat.
...
Envejosos!
I coincidint que avui entra la primavera faré un micropoema que de ben segur us farà plorar.
Flor
Emocionant oi?
Ho reconec, sóc realment molt bo; però sempre amb humilitat.
...
Envejosos!
dilluns, 20 de febrer del 2012
Composition X
Nova proposta de Relats conjunts.
Veig mans a l'horitzó, portant caixes plenes de falgueres amb espores que gemeguen. Les mans aguanten estoicament i s'acosten lentament però els crits eixordadors de les espores desperten l'espai fosc i immens.
Mentre la lluna translúcida guaita una terra seca per la mà de l'home inconscient jo llegeixo; i les mans cada vegada són més a prop i em distrec sovint perquè algunes espores aconsegueixen sortir de les caixes per escampar-se per l'espai donant-li una llum i uns colors brillants.
I quan unes mans s'han acostat tant que gairebé em toquen, deixen anar una caixa que s'obre i em trobo la falguera de forma lleugerament humana i amb els seus tentacles vol recuperar les espores que volen lliurement. I jo m'allunyo tornant a la lectura, esperant que les espores caiguin sobre la terra seca fugitives de la falguera i repobladores d'una nova era.
Veig mans a l'horitzó, portant caixes plenes de falgueres amb espores que gemeguen. Les mans aguanten estoicament i s'acosten lentament però els crits eixordadors de les espores desperten l'espai fosc i immens.
Mentre la lluna translúcida guaita una terra seca per la mà de l'home inconscient jo llegeixo; i les mans cada vegada són més a prop i em distrec sovint perquè algunes espores aconsegueixen sortir de les caixes per escampar-se per l'espai donant-li una llum i uns colors brillants.
I quan unes mans s'han acostat tant que gairebé em toquen, deixen anar una caixa que s'obre i em trobo la falguera de forma lleugerament humana i amb els seus tentacles vol recuperar les espores que volen lliurement. I jo m'allunyo tornant a la lectura, esperant que les espores caiguin sobre la terra seca fugitives de la falguera i repobladores d'una nova era.
dijous, 16 de febrer del 2012
Somnis estranys
Mires a l'esquerra i veus un construcció molt antiga de pedra i mig derruïda. A la dreta saps que hi ha un penya-segat però no el veus. El terra té herba i un camí fet de petites pedres clares. És tard, ja s'ha post el sol i s'està fent fosc. Segurament és final de primavera. Les pedres de la construcció han agafat un to blavós de i el verd de l'herba és molt intens. Al cel es comencen a veure les estrelles però no es veu la lluna perquè molt probablement és lluna nova.
Corres pel camí de pedres i llavors t'adones que la construcció talla el camí, però una porta molt vella i de fusta et deixa seguir. Entres a dins. Et trobes a la meitat d'unes grades immenses i a baix és una sala de ball amb molts focus i fum i llums làser que en fan una sala de ball frenètica. Sembla una discoteca petita atapeïda de gent i hi veus a tothom. Tothom està a la festa. Segurament hi ha música i molt de soroll però no sents res. Voldries quedar-te a la festa però t'hi sents fora de lloc, ja no estàs convidat a la festa i de cop tornes a estar fora de la construcció. El penya-segat ara és un bosc molt dens que fa baixada. Busques la manera de baixar-hi i veus unes baranes de fusta i un camí estres on de tant en tant hi ha uns esglaons de fusta. Baixes corrents i pel camí vas veient a tothom que fa la seva en grups i no et pots parar i et voldries quedar amb ells però no pares de baixar fins que et trobes caminant a les afores d'una ciutat i vestit amb una jaqueta de pell i una cervesa a la mà t'asseus dalt d'un edifici i esperes que es faci de dia preguntant a la persona que tens al costat perquè no hem anat a la festa.
Corres pel camí de pedres i llavors t'adones que la construcció talla el camí, però una porta molt vella i de fusta et deixa seguir. Entres a dins. Et trobes a la meitat d'unes grades immenses i a baix és una sala de ball amb molts focus i fum i llums làser que en fan una sala de ball frenètica. Sembla una discoteca petita atapeïda de gent i hi veus a tothom. Tothom està a la festa. Segurament hi ha música i molt de soroll però no sents res. Voldries quedar-te a la festa però t'hi sents fora de lloc, ja no estàs convidat a la festa i de cop tornes a estar fora de la construcció. El penya-segat ara és un bosc molt dens que fa baixada. Busques la manera de baixar-hi i veus unes baranes de fusta i un camí estres on de tant en tant hi ha uns esglaons de fusta. Baixes corrents i pel camí vas veient a tothom que fa la seva en grups i no et pots parar i et voldries quedar amb ells però no pares de baixar fins que et trobes caminant a les afores d'una ciutat i vestit amb una jaqueta de pell i una cervesa a la mà t'asseus dalt d'un edifici i esperes que es faci de dia preguntant a la persona que tens al costat perquè no hem anat a la festa.
Qüestió de mobilitat
Vaig ser dels últims en tenir mòbil, però això ningú ho recorda. No el necessitava per a res. Però va arribar un dia que la pressió social i les ganes imposades per sentir-me falsament alliberat van fer que demanés un telèfon mòbil.
Llavors vaig agafar una dèria pels mòbils que va augmentar fins a un punt malaltís el qual feia que volgués tenir sempre l'última tecnologia. Era vist per tots el més avançat, el més modern i també el més malalt. I això quin sentit té?
Vaig començar a deixar aquesta obsessió i mica en mica m'he anat oblidant bastant d'entrar a les grans xarxes socials i he començat a fer un ús simple i raonat a la meva manera del telèfon mòbil.
El resultat de moment no el puc valorar. Per la part negativa el preu a pagar és força elevat davant la societat actual: segurament em perdo bona part del què passa al món virtual i he deixat de tenir grans converses amb gent que realment m'importa. Que les podria tenir igualment? Sí, però no ho estic fent i ho he de recuperar. Però per la part favorable he deixat de tenir la necessitat d'empassar-me tota la informació que em passa pel davant deixant només la informació que crec que és rellevant. Ara ja no perdo hores voltant sense sentit només per saciar l'afany de recaptar informació que després oblidava per massa saturació de dades. La veritat no sé si sóc més feliç o no en aquest sentit, però ara tinc més temps per llegir, mirar alguna sèrie de televisió, passar més hores fora de casa més o menys abrigat, mirar el cel i les estrelles...
Tot i això la meva obsessió segurament no em deixarà mai, i ara tinc un mòbil molt gran i prim i lleuger i amb totes les possibilitats que vulguis. En fi, una porta oberta al món i a tothom. Segurament l'utilitzo molt diferent a la majoria de persones però ara això ja no ve al cas.
Llavors vaig agafar una dèria pels mòbils que va augmentar fins a un punt malaltís el qual feia que volgués tenir sempre l'última tecnologia. Era vist per tots el més avançat, el més modern i també el més malalt. I això quin sentit té?
Vaig començar a deixar aquesta obsessió i mica en mica m'he anat oblidant bastant d'entrar a les grans xarxes socials i he començat a fer un ús simple i raonat a la meva manera del telèfon mòbil.
El resultat de moment no el puc valorar. Per la part negativa el preu a pagar és força elevat davant la societat actual: segurament em perdo bona part del què passa al món virtual i he deixat de tenir grans converses amb gent que realment m'importa. Que les podria tenir igualment? Sí, però no ho estic fent i ho he de recuperar. Però per la part favorable he deixat de tenir la necessitat d'empassar-me tota la informació que em passa pel davant deixant només la informació que crec que és rellevant. Ara ja no perdo hores voltant sense sentit només per saciar l'afany de recaptar informació que després oblidava per massa saturació de dades. La veritat no sé si sóc més feliç o no en aquest sentit, però ara tinc més temps per llegir, mirar alguna sèrie de televisió, passar més hores fora de casa més o menys abrigat, mirar el cel i les estrelles...
Tot i això la meva obsessió segurament no em deixarà mai, i ara tinc un mòbil molt gran i prim i lleuger i amb totes les possibilitats que vulguis. En fi, una porta oberta al món i a tothom. Segurament l'utilitzo molt diferent a la majoria de persones però ara això ja no ve al cas.
T'agafes a una idea, hi confies i creus en ella fins arribar al final. Però si per casualitat aquesta idea es trenca, què fas? Quina pot ser la causa que et pot fer trencar qualsevol esquema? De vegades és una evolució inevitable i altres vegades és un canvi sobtat.
Quan la Mar es va aixecar mitja hora abans que comencessin les classes un camió va rebentar la seva roda davantera i part del seu pneumàtic va anar a parar al parabrises d'un cotxe blau fosc conduït pel senyor Manel, el professor de l'escola on estudia la Mar. El senyor Manel va voler esquivar el tros de pneumàtic però no ha va aconseguir i va perdre el control del seu cotxe i va xocar contra una roca del costat de la carretera. Els intents de reanimació que se li van fer al peu de la carretera, a l'ambulància i a l'hospital van ser fallits i no es va poder fer res per salvar la seva vida.
Quan la Mar es va aixecar mitja hora abans que comencessin les classes un camió va rebentar la seva roda davantera i part del seu pneumàtic va anar a parar al parabrises d'un cotxe blau fosc conduït pel senyor Manel, el professor de l'escola on estudia la Mar. El senyor Manel va voler esquivar el tros de pneumàtic però no ha va aconseguir i va perdre el control del seu cotxe i va xocar contra una roca del costat de la carretera. Els intents de reanimació que se li van fer al peu de la carretera, a l'ambulància i a l'hospital van ser fallits i no es va poder fer res per salvar la seva vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
