Publica, oh, ulls meus

Escrit per Peix - dimarts, 15 d’agost de 2017

Publica, oh, ulls meus; que el son de la mort no me'ls acluqui. Aniré, com un ocell, a les muntanyes i des d'allà cridaré per esporuguir els enemics que al so dels tambors ja tensen els seus arcs. Clamaré venjança contra els que han atacat al meu poble. I, amb la mirada fosca, arrassaré les seves cases i collites deixant erms els seus camps pels segles dels segles.

Continua llegint...

 

Manifest primari

Escrit per Peix - dijous, 10 d’agost de 2017

Si tot continua igual, la veritat tard o d'hora apareixerà. La veritat absoluta, el saber total. El dia que aquest fet esdevingui, si encara existeix el dia, el món, entenent el món com el nostre univers o més enllà, deixarà d'existir perquè el sentit de la recerca haurà finalitzat. Aquesta gesta és terrible i la humanitat s'entossudeix, a un pas lent però ferm, a realitzar-la.

Jo, des de la consciència de la catàstrofe, lluito per la ignorància i la ingenuïtat perquè totes les persones de la Terra oblidin la causa del coneixement. Així doncs, davant d'aquest error que condueix l'espècie humana, crec necessari proclamar-me el vostre Déu i redemptor per alliberar-vos de l'esclavitud del saber i redreçar-vos cap al camí que ens durà a l'eternitat.

Només us demano que:

  • Renuncieu als llibres, a la curiositat i a l'aprenentatge. 
  • Cremeu escoles, universitats i biblioteques. 
  • Abraceu la incultura i la inconsciència. 
  • Parleu amb crits grollers i, si us veieu capaços, només amb sons guturals.
  • Avanceu cap a la imbecil·litat i deixeu que, amb el temps, l'analfabetisme us impregni.
Amants de l'estupidesa, seguiu-me amb abnegació i adoreu-me amb fervor, el moviment primari ja és aquí i ha vingut per quedar-se.

Continua llegint...

 

Peça

Escrit per Peix - dimarts, 8 d’agost de 2017

Toca la part interna des de la mirada pobra i agita l'aire de la vida mal entesa. Si hagués portat un bat n'hauria fet estelles rebentant la seva cara. D'altra banda, en un món senzill, demano les vies per endinsar-me en un mar roig i alegre mentre pinto les arrels i deixo que les paraules s'escolin entre els dits. I ara, buscant la certesa, escolto el so que tan desitjo.

Continua llegint...

 

Canvi d'era

Escrit per Peix - diumenge, 6 d’agost de 2017

Passaran els dies, passaran els mesos i passaran els anys i diré sempre orgullós: "Jo hi vaig ser". És temps de llegenda.

Tant de bo el moment tan genial que he viscut, el qual jo només en sóc un simple i humil espectador, s'allargui fins a la fi dels dies. Pell de gallina, moments de perplexitat i finalment somriures d'alegria.

Això va per vosaltres, felicitats!


I amb aquesta entrada deixo pas a l'agost.


Nota: Aquesta entrada potser no té cap sentit per la majoria, ho sento, però l'havia d'escriure.

Continua llegint...

 

Juliol

Escrit per Peix - dijous, 3 d’agost de 2017

Vull una pròrroga, m'has agradat massa per deixar-te enrere així com així. Els detalls no tenen importància, és en el conjunt que has marcat la diferència. Juliol de tres síl·labes, aquest any n'has tingut més: una per cada dia, una per cada moment compartit. Juliol de sis lletres. Sis lletres reafirmades que fan sis vegades sí. Només em queda, però, donar-te les gràcies. Les gràcies d'haver-te viscut.

Continua llegint...

 

Estimar

Escrit per Peix - diumenge, 30 de juliol de 2017

T'estimo. Però a qui? I em perdo buscant noms i cares. Cabells despentinats, ulleres rodones i una barba d'una setmana. Em miro al mirall i dic: t'estimo. I quan ho sento dir el cor fa un salt. Ho escolto i ho repteixo una altra vegada. Aguanto la mirada amb un somriure. Egoista!

Continua llegint...

 

Toc de queda

Escrit per Peix - dijous, 27 de juliol de 2017

Tornant cap a casa després d'un sopar estic a punt d'avançar una noia que camina amb el telèfon a les mans. Quan passa pel davant d'un bar decadent totes les mirades es concentren en ella. Es posa el telèfon a l'orella i accelera el seu pas. En aquell moment l'avanço, ella es gira de sobte i jo continuo amb un posat indiferent però amb un sentiment de culpa que no sé com explicar. Segueixo carrer avall sense girar el cap escoltant els seus passos que de mica en mica s'allunyen de mi.

Continua llegint...

 

Batecs

Escrit per Peix - diumenge, 23 de juliol de 2017

Què és la llibertat? De vegades me la miro de reüll i de tant en tant deixo que la seva força se m'emporti la distància suficient on les meves cames encara aguanten. Si gosés anar més lluny m'esfondria i quedaria arraulit en un racó tremolant i amb els ulls vidriosos.

A la nit escolto el teu cor bategar. Sento vida. Després de tant de temps sense sentir el cor d'una altra persona m'emociono. Sé que ningú, a la fosca, se n'adonarà però igualment amago el cap fins que m'adormo amb un somriure. Amb els primers raigs de llum em desperto i durant una bona estona penso explicar-t'ho però no ho fare. Em connec i sé que si es presenta la possibilitat cauré dins del meu caos interior on els seus crits violents no permeten que pugui treure cap paraula. Són els silencis profunds que a mi em deixen eixordat.

Continua llegint...

 

Brisa

Escrit per Peix - diumenge, 16 de juliol de 2017

He mullat les meves mans per una inseguretat que em fa egoista. He mullat les meves mans per una frustració que em fa irascible. He mullat també les meves mans perquè no deixo que ningú reposi sobre la meva espatlla, m'envolti amb els braços o m'acaroni la galta. I si algú gosés de fer-ho em transformaria en cendra i amb la brisa més suau descobriria que ja no queda res de mi, ni el record d'allò que un dia vaig imaginar ser.

Continua llegint...

 

Nou blog

Escrit per Peix - divendres, 14 de juliol de 2017

Avui pensava: n'estic fart, faré un blog nou des de l'anonimat i hi escriuré moltes paraulotes a part de frases amb sentit que qui les llegeixi les pugui entendre. Però aleshores m'he trobat amb un entrebanc molt gran. Quin nom li poso? Davant d'aquest cop duríssim he vist que no valia la pena embarcar-me en aquest projecte. El primer post hauria sigut alguna cosa com:

Aquesta és la primera entrada, coi. Se suposa que hauria de presentar-me i anunciar amb il·lusió que tinc ganes d'explicar parides a gent que ni em coneix i ni tan sols conec. Quina puta merda.

Val, vist en prespectiva, aquest blog no tenia gaire recorregut. Així doncs continuaré amb les metàfores senzilles i textos que a l'hora de publicar-se han derivat en una història completament diferent del que realment volia dir.

Per acabar una reflexió: De vegades em capfico molt en l'expressió, que tela com es pot arribar a complicar, que si mirar enrere, que si mirar endavant, que si ignorar... I total per acabar amb una expressió regular.

Continua llegint...

 

Un altre cop

Escrit per Peix - dimecres, 12 de juliol de 2017

Em pensava que per fi la calma regia la meva vida; creia de debò que ho havia aconseguit. Jo i el meu egoisme dictàvem la intensitat dels dies, les setmanes i els mesos amb total indiferència a la resta del món. El meu cap, potser adormit, em deixava tranquil. Però, aquí hi va un renec dels forts, per què? No vull que el meu cap em castigui d'aquesta manera. Ha sigut un procés lent. Al principi era divertit i vaig deixar-lo fer, gran error. Ara ja no és divertit i la seva insistència em mareja, em provoca mals de panxa i, aviat, vòmits. Em pregunto quina és la raó per què el meu cap s'ha aturat buscant un punt que no em pertoca i que queda tan lluny del meu abast. Cada dia sense compassió apareix abans que em pugui escapar i jo em perdo. Aquí hi va un altre renec. Per què el meu cap busca la utopia? Per què no puc tornar a ser un egoista feliç i ignorant?

Tinc marcat pel naixement els anys que el meu egoisme tornarà a ser pur. Van ser masses llavors. I seran masses ara.

Continua llegint...

 

Com estàs?

Escrit per Peix - dimecres, 5 de juliol de 2017

Quan vaig preguntar-li com estava em va respondre amb les frases monòtones que tothom diu: Molt content, molta feina, una mica atabalat, amb ganes de fer alguna sortida no massa lluny que tampoc està la cosa per tirar coets. Me'l vaig mirar i li vaig dir: Ara de debò, com estàs? Visiblement molest em va repetir que bé, que tots tenim les nostres coses, que hi ha dies millors i pitjors, però que en general tot va tirant. Vaig pensar en deixar-ho córrer però volia saber la veritat. Vaig repetir-li per tercera vegada com estava, ara amb un posat seriós. Va estar una bona estona clavant-me una mirada d'odi. L'havia descobert. La seva mirada es va anar estovant i els seus ulls van començar a brillar. La seva respiració es va accelerar i de mica en mica la seva cara es va anar desencaixant. Vaig acostar-me. No va fer falta ni un pam que els seus braços es van alçar deixant-se caure sobre meu, va enfonsar la cara a la meva espatlla i va començar a sanglotar amb violència. Vaig abraçar-lo tot el temps que va necessitar fins que va recuperar les forces per deixar-me anar. Recordo tot el que em va dir, ara amb una nostàlgia estranya. Va repetir vàries vegades que feia tant de temps que ningú l'escoltava que ja no recordava què era. Va plorar i jo també ho vaig fer. Per ell i per mi. Va donar-me les gràcies i em va abraçar una vegada i una altra. Per primera vegada en molt de temps vaig poder veure el seu somriure genuí.

Continua llegint...