El cavaller irritant

Escrit per Peix - dissabte, 20 de maig de 2017

La meva aportació a Relats conjunts:


Si pogués ser capaç de sentir la teva por, el teu ofeg i la teva angoixa; si pogués sentir com el teu pit t'aixafa intentant arrencar-te el plor; si tant sols pogués sentir una punta del fàstic que et faig, aleshores seuria a la meva banda, deixant lliure la teva vida, et miraria una sola vegada i si en aquesta mirada coincidíssim, et faria un somriure plàcid amb la intenció que et sentissis tranquil·la i amb confiança perquè el teu viatge fos feliç.

Continua llegint...

 

Lectura

Escrit per Peix - divendres, 19 de maig de 2017

Llegeixo i un gust agre omple la meva boca. Escupo i tot seguit m'avergonyeixo del meu instint. Potser ja era hora veure aquest text, fins i tot sé que em podria ajudar. Aquella esquerda profunda que em va crear l'estiu caracteritzat pel zum-zum que m'estrenyia el cap portant-me a la bogeria no s'ha tancat. Al fons d'aquesta esquerda hi queden líquids de plor i d'odi. I per aquesta raó el gust agre que ha pujat de les profunditats s'ha apoderat de mi durant uns segons.

Canviant de tema, ara toca una versió d'un himne de quaresma que per alguna raó estranya el meu cap ha començat a cantar aprofitant el pedal musical creat pel soroll insistent de la nevera:

Ara és el temps que invita a penedir-te,
traieu d'error la humana criatura,
que, altra vegada, del seu viure indigne,
el vostre amor oblida amb menyspreu.

I, per acabar, ara n'és el mes de maig, regalada primavera.

Continua llegint...

 

Postal

Escrit per Peix - dimecres, 17 de maig de 2017

Avui mentre anava amb la bicicleta a tota velocitat entremig de la gent, m'agrada ser imprudent, ves, m'ha semblat veure a una persona amb qui fa uns anys vaig tenir una gran amistat. No he tingut temps per fixar-me si era ella ni molt menys per saludar-la.

Com la resta, la vaig deixar perdre fent el que algú podria arribar anomenar "ghosting" lleuger. Vaig desaparèixer del mapa. El cas és que el trencament final de la nostra amistat va venir donada per una maleïda postal que mai vaig arribar a enviar i en aquell moment va començar el meu silenci. Culpo a aquest fet i em culpo a mi perquè estic segur que si hagués enviat la postal ara la situació seria la mateixa.

Sé que hauria de demanar-li perdó. Però suposo que mai més, molt a pesar meu, recuperaré la seva amistat. De vegades hi penso i em dono cops de cap contra la paret, ara ho faré, però la resta del temps ni ho recordo, aquest és el meu mal.



Nota: Utilitzo la paraula "ghosting" perquè es va fer servir per primera vegada al 2014. Aquest va ser l'any que no vaig enviar la postal.

Continua llegint...

 

Viatge

Escrit per Peix - diumenge, 14 de maig de 2017

Introducció
On ets? De vegades et trobo a faltar, saps? Aleshores busco i faig les meves investigacions però sempre acaben en un cul de sac. Espero que tard o d'hora et deixis veure, no perdo l'esperança.

Viatge
Hi ha dies que m'agrada viatjar lluny. Avui viatjo gairebé dos anys enrere. Em trobo a mi mateix. Dorm. No veu el que li espera. Començo amb una bufetada seca a la galta. Després una altra. I una altra. Aleshores colpejo amb el puny a la panxa, al mentó, a la panxa una altra vegada. Està desconcertat, no ho entén. Gira el cap a banda i banda buscant a algú, però no hi ha ningú. -Desperta!- Crido. -S'ha acabat la treva, desperta d'una vegada!- Amb el peu li clavo puntades a la panxa que intenta aturar sense èxit amb les mans tremoloses. Balbuceja alguna cosa, però no se l'entén. Sé que demana ajuda però no en sap. Ni en sabrà mai. Segueixo una bona estona fins que em sento satisfet. -Ara torna a dormir que en pocs mesos torno i et despertaré de veritat-.

Llavors no ho vaig entendre. Ara, en canvi, sé que era necessari. Però de tant en tant em fa mal i no pas pels cops sinó per despertar-me.

Continua llegint...

 

Lluerna

Escrit per Peix - divendres, 12 de maig de 2017

Fa un any: El descobriment de la por em paralitza. Vaig lligat pels peus i una caiguda seria fatal. Em deslligo i baixo a pas de tortuga amb una precaució extrema. El meu cos crida que no està fet per aquestes coses.

Fa una setmana: Vaig lligat pels peus i baixo fent salts a una velocitat de vertigen. Tinc respecte al recorregut perquè és perillós però la força i l'empenta em fan vibrar per dins. El meu cos crida que pot fer això i molt més.


En aquest punt de l'entrada podria parlar sobre la superació personal o alguna cosa semblant. El gran poeta Poeta del Mató, però, us mostrarà la seva última obra. Endavant:


Lluerna

Ets presa del vent,
lluerna de l'interior.
La teva imatge m'encega,
és evident.

Les teves germanes
no brillen. Ja no neden.
I les miro amb gran pesar,
mes el seu gust em captiva.

Poeta del Mató


Mai hauria pogut esperar una traïció d'aquesta magnitud. La meva decepció, tristesa i indignació és absoluta amb aquest poema.

Continua llegint...

 

La coherència definitiva

Escrit per Peix - dimecres, 10 de maig de 2017

Avui no publicaré res.

Continua llegint...

 

Merda

Escrit per Peix - dissabte, 6 de maig de 2017

No tinc ganes de buscar una descripció o una línia que doni sentit a una idea que em sembla brillant. És un pes que no em veig en cor d'alçar. Apuntaré només la idea i em deixaré caure en silenci damunt del sofà.

Al final no ha anat així. He apuntat la idea i n'ha sortit alguna cosa més, tampoc una història acabada. No és brillant però m'agrada. Potser m'havia oblidat de la sensació que crea una història quan tota sola agafa forma. He imaginat llum, sons, olors i sensacions. He imaginat el tràfec del dia dia, he imaginat la calor que desprèn el cos humà quan s'abraça amb un altre. He imaginat el dolor, he imaginat el gust de la terra i la pressió de la gravetat al meu cos estirat. No he escrit ni la meitat de tot això. No hi ha temps. La vida és frenètica, no puc aturar-me a contemplar. Ni tu tampoc. No hi ha temps per absurditats com aquestes. Què estem fent? Som impulsius i prou? El cap ja no existeix, només el cor accelerat. On queda la calma i la reflexió? És aquest el pes que no em veig en cor d'alçar. Avui potser l'he alçat una mica, però no he sigut prou fort.

Seguint amb títols que no tenen res a veure amb el text. En aquest cas el títol ha vingut donat per la lectura dels meus posts anteriors.

I aquest.

Continua llegint...

 

Fada

Escrit per Peix - divendres, 5 de maig de 2017

La meva força podria portar-me pels camins que em vingués de gust imaginar. Però darrere aquesta frase s'amaga un viarany pedregós. El veig i el cor em fa un salt. No crec que es deixi endinsar a les seves entranyes. I jo el miro de lluny, lligat a un corda que surt des d'un racó amagat del meu cervell. Els meus peus es tornen de cristall. Si avanço em trenco, si reculo també. Em quedo quiet mentre la meva sang s'enfosqueix del verí que dóna la corda. Compto el temps. Arribo a cinc-cents i em sento tan cansat que m'adormo.

Nota: No sé què té a veure el títol, però ha de ser aquest.

Continua llegint...

 

Fets

Escrit per Peix - dijous, 4 de maig de 2017

Una senyora amb una maleta crida al mig del carrer envoltada de policies locals. Els increpa. Li han posat les manilles. La situació és estranya i violenta. Però també és tan còmica que no puc aguantar el riure.

Un pare diu al seu fill petit que miri endavant quan camini. El nen no ho fa. Per molt que jo ho intenti evitar, el pas erràtic de la criatura fa que el xoc sigui inevitable. El nen xoca contra les meves cames. El pare em demana perdó i jo no puc aguantar el riure.
_________

Allò que pensava que era impossible, ara és una realitat. I ara què, eh? Piscina.

Continua llegint...

 

Pel·lícula

Escrit per Peix - diumenge, 30 d’abril de 2017

És que tòrcer el braç que em reté el pas, el número infame, és una tasca que em supera. I fujo mar enllà amb la petita barca de vela una nit on el cel mostra la immensitat de les estrelles.


Camino per un carrer solitari quan de reüll veig la pel·lícula que un transeünt ha comprat al quiosc de la plaça. Ell es mira complagut la coberta que no amaga cap detall de l'argument de l'obra. Sent els meus passos i amaga de pressa amb l'esperança que jo no m'hauré fixat en la seva compra. No el miro, passo de llarg fent veure que estic absort en el meu camí. Potser no té internet a casa.

Continua llegint...

 

Camp

Escrit per Peix - divendres, 28 d’abril de 2017

campcamp    campcamp    campcamp    camp    camp        camp
camp    campcamp    camp    camp            camp        camp
camp    campcamp    camp    camp            camp        camp
camp    campcamp    camp    camp    camp    camp        camp
camp    campcamp            camp    camp    camp    campcamp
camp    campcamp    camp    camp    camp    camp    campcamp
campcamp    camp    camp    camp    camp    camp    campcamp

Continua llegint...

 

Si jo fos vent

Escrit per Peix - dimecres, 26 d’abril de 2017

Si jo fos vent passaria arran teu, fregant la teva galta,

pujaria a la capçada dels arbres
    i et regalaria les seves flors,

arrissaria el mar prop de la costa
    i ompliria de sal la teva pell,

volaria cel enllà
    per dur-te les olors fresques d'un matí de primavera.

Si jo fos vent et preguntaria: vols venir amb mi?

Continua llegint...