Ara que s'acaba l'any m'agradaria fer una valoració del bloc de notes. Estic molt content amb la constància i la periodicitat que hi ha hagut amb les entrades, com també amb la coherència que les ha lligat. Un fet remarcable és el ressò que té més enllà de les xarxes. Gràcies a la humilitat que emano seguiré l'any vinent amb la mateixa tònica de no incidir en les meves superioritats morals.
I ara un tema que sempre m'ha causat intriga, entenent la infinitat del temps a pocs mesos enrere. Què passarà de mi ara que s'acaba el coronavirus? Què serà de la meva llibertat, de la meva vida lleugera i feliç? Fa pocs dies algú va posar en dubte la plenitud de la meva vida. Vaig estar a punt de fer un discurs sobre el desconeixement que tinc en aquest afer i de com l'estic buscant a la meva manera, però no em van voler escoltar i vaig callar, vaig plegar els braços, vaig baixar de dalt de la cadira i vaig seguir menjant el plat de llenties que tenia al davant. Tinc moltes ganes de celebrar sol el Cap d'Any, no us podeu imaginar quantes.
I ara, aprofitant que abans s'ha fet una valoració acurada de l'any del bloc de notes, el gran poeta, Poeta del Mató, ens oferirà una de les seves peces:
El boig
L'ermità camina erràtic i absent.
És cec.
Contempla boscos,
la terra
i muntanyes de l'horitzó.
Somriu als torrents
i saluda ocells que alcen el vol.
Bon dia, fa amb la mà,
mentre la ciutat, al seu voltant,
l'evita.
Poeta del Mató
2 comentaris:
No tinc cap dubte que la valoració ha de ser correcte i tal, i que el virus seguirà l'any vinent també. L'ermita cec però... no sé!? Diria que no em convenç gaire, ha de tenir un l'area visual del cervell totalment dedicada als so + olfacte + tacte, sino com pot anar somrient als torrents, fent amb la mà als ocells i aquest tipus de coses molt poc probables per a una persona sense vista.
I ara que he fet la meva valoració al comentari previ, repeteixo: l'ermità cec és poc probable que existeixi! Un no pot anar cec pel món però fent veure que veu.
Publica un comentari a l'entrada