Converses

Parlem de temes interessants, va, que estic una mica tip d'entrar en discussions buides que no van enlloc. Com aquest matí, quan el revisor del tren m'ha demanat el bitllet.
—Existeix encara la figura del revisor?—, li he preguntat.
—Oi tant— m'ha respost—, aquí em tens, fent la meva feina cada dia des de les sis del matí fins a les dues de la tarda.
—Quina vida la teva, tens les tardes lliures.
—Si noi, en això no em puc queixar, m'ensenyes el bitllet, si us plau?
—Escolta, que no soc tant noi ja.
—Perdoni'm vostè.
—I ara em parles de vostè, si ja teníem certa amistat, què vol dir aquesta distància que has creat entre nosaltres?
—A mi no em faci perdre el temps, té el bitllet, sí o no?
—Estem parlant de la nostra amistat, no vingui ara amb el bitllet, també li parlaré de vostè, si no li sap greu.
—Jo el que vull és que em deixi fer la meva feina.
—El que passa és que vostè és esquerp i està posant d'excusa la feina.
—Em temo que haurà de baixar a la propera parada si segueix amb aquesta actitud.
—I a sobre em vol fer fora del tren? No recorda l'amabilitat que hi havia al començament de la nostra conversa? Estic una mica sorprès, la veritat.
—Miri, sap què? A la propera parada baixi, que aquesta discussió que ha començat del no-res no va enlloc.
—No es posi així, va.
—Que calli.
Pocs minuts més tard m'ha vingut a buscar quan el tren frenava i s'obrien les portes.
—Ja baixo, ja.
—Té sort que no l'hi hagi posat una multa, mal educat.
Aleshores he tret el bitllet de la butxaca i abans de baixar li he donat:
—Quedi-se'l!

—Per què m'expliques la història del tren? No volies parlar de temes interessants?
—Sí, tens raó, a més a més aquesta història me l'acabo d'inventar.
—No t'entenc.
—Era un exemple de conversa trivial, per ensenyar-te de què no volia parlar.
—Hòstia, de vegades penso que ets una mica imbècil.
—Aquí és on no volia arribar a parar, a entrar en insults i discussions barates. A mi m'agradaria parlar sobre com ens relacionem entre nosaltres, en el sentit de l'amistat i com, per les petites accions, es fan i desfan els seus llaços.
—Però m'acabes d'explicar una història absurda i inventada.
—Era un exemple només, no et quedis ara amb si era veritat o no, em pensava que t'agradava parlar de qüestions més profundes.
—Sí que m'agrada, clar.
—Doncs parlem-ne.
—De què?
—De qüestions importants i serioses.
—Com vols que et prengui seriosament si t'acabaves d'inventar la merda del tren?
—Oh, que obcecat que ets, oblida ja la història aquesta!
—Jo, obcecat?
—Ei, deixem-ho aquí. No vull parlar més. Tenia una idea equivocada de tu, t'agraden les banalitats i discutir sense raons.