divendres, 23 d’abril del 2021

Confiança

Jo pensava sense voler. Tenia tot el temps que necessitava i, alliberat de tot, volaven les idees damunt meu. Vaig riure i vaig plorar, ja que les idees no eren iguals entre elles i cadascuna em provocava una emoció diferent. Alguna era alegra, alguna era trista, alguna feia por i alguna altra em feia reflexionar. I vaig començar a córrer per escapar-me d'elles.

Vaig arribar a una carretera perduda entre camps i muntanyes. Tenia una bellesa original. Els camps, a la dreta, eren de diferents tons verds que brillaven pels raigs de sol que s'escolaven entre una nuvolada que anunciava tempesta. La roureda, a l'esquerra, encara sense fulles, grisa i apagada, es perdia muntanya amunt. No rebia la llum del sol, tapada pels núvols amenaçadors. I al mig, una línia recta d'asfalt novell separava els camps del bosc, el verd del gris, la llum de l'ombra, tal com un dibuix marcat per línies ben gruixudes. I jo resseguia aquesta línia en silenci.

Un corb es va deixar caure al bell mig de la carretera, a un centenar de metres davant meu. Va deixar que m'hi acostés a gran velocitat. Tenia les plomes negres amb reflexos de color blau metàl·lic i em mirava fixament. Quan ja gairebé el tenia a tocar, sense afluixar el pas, li vaig preguntar si volia ser el meu amic. Va abaixar el bec i es va apartar cap al marge per deixar-me passar. Em va semblar que em responia que sí, però jo no em vaig aturar i vaig seguir endavant, escapant-me de la seva companyia. 

De sobte vaig fer un crit. Se'm va escapar una paraula que no m'esperava. Es va escapar com jo m'escapava de les idees o de la companyia d'un ocell majestuós. I vaig deixar enrere la carretera per endinsar-me en un camí solitari, sense la paraula, sense confiança.

5 comentaris:

NoName ha dit...

Un peix i un corb fent-se amic?! Sona a missió impossible ^^

Recorda dir uns quants Pons Nostre-s i fer 3 voltes de penitència al bloc del Pons.

NoName ha dit...

Et deixo aquí un video insòlit que diria que té certa relació amb el post - perquè el vegis, meditis i puguis contestar si el personatge que hi trobes té cara més aviat de corb o de peix:

OMmmmm

Anònim ha dit...

Et veig molt desconfiat avui.

Peix ha dit...

Els corbs són uns ocells fantàstics, massa poc valorats. Segur que si poguessin se'm menjarien, desagraïts.

Impossible saber quina cara fa. Es pot estar quiet algun moment? És una mosca, crec.

Sí, això de la confiança, a diferència dels corbs, està sobrevalorada.

NoName ha dit...

Doncs a mi em sembla que ara fa cara de corb, ara fa cara de peix... Llavors millor preguntar-li a un Peix quina cara veu per poder confirmar-ho ^^

P.S.
Hi haurà qui digui que el nano fa cara de japonès, però això implicaria que tot japonès té cara o bé de peix, o bé de corb, cosa que agafant el primer japo que es pot trobar a segons quines empreses s'invalida rapidament.

Creative Commons License