dilluns, 3 de maig de 2021

Cicles

L'altre dia, mentre estava ajagut tot descansant d'una jornada de productivitat acceptable, vaig sentir de sobte una solitud que em va estremir. Vaig agafar tot l'aire que vaig poder i vaig fer un crit ple d'agonia. Per què? La força del crit va fer tremolar parets, sostre i finestres. I, mentre clamava, la resposta va sortir amb una naturalitat que va estroncar la meva melangia: Per què és així com soc feliç.

La meva condició, marcada per una fisiologia que a cap lector se li pot escapar, provoca que cada poc temps la meva memòria faci net. No és greu si se sap conviure-hi. Només cal tenir en compte l'essencial, la puresa d'un mateix, el coneixement primordial de la naturalesa pròpia. No sé què estic escrivint.

L'endemà al vespre vaig començar a mirar una pel·lícula on sortia una parella. I vaig pensar, no estaria malament viure en parella. Ai las! La meva memòria havia fet net altra vegada. Vaig posar pausa per escoltar els plors desconsolats del nadó dels veïns de sobre. Uns minuts més tard vaig aixecar-me i, sense donar cap explicació a ningú, vaig cuinar-me una truita francesa de dos ous. Me la vaig menjar mentre em llegia un llibre en format electrònic sobre el llenguatge de programació Rust. Havia oblidat la pel·lícula. Com que el nadó havia parat de plorar en algun moment del meu sopar vaig dir-me, posa't música, que aquí hi ha molt de silenci. I dit i fet, va començar a sonar música religiosa coral. Vaig deixar el plat a la cuina i a la sala d'estar, gairebé buida, la música ressonava com si fos una catedral. Vaig jeure al sofà i vaig deixar que la música m'impregnés de mica en mica. A cada nota els meus músculs es van anar relaxant. Vaig tancar els ulls mentre el meu cos cada vegada era menys meu i més d'unes harmonies celestials. Hores més tard vaig aixecar-me per anar fins a l'habitació per dormir amb condicions.

Vaig somniar que esmorzàvem plegats, amb una naturalitat que no era real. No em feia preguntes, no em qüestionava la vida, ni la felicitat ni la llibertat pròpia quan xoca amb la d'una altra. Havia deixat de ser el jo per ser el nosaltres. I quan em vaig despertar, en un buit de memòria, en un instant extremadament curt però extremadament intens, vaig pensar que una vida així també hauria sigut bonica.


Nota: maleïts surrealistes!

6 comentaris:

artur ha dit...

Jo penso, des de fora, que una vida així, amb tant de resetejar la memòria , ha de ser una mica trista, las relacions serien molt complicades o inexistents.... però es clar, això des de fora , perquè vivint-ho en persona , no te'n deus adonar.
Quin dilema !.
Bon dia :)

NoName ha dit...

No sé què estàs escrivint.

L'altre setmana al vespre vaig començar a mirar una serie xinèsa on surt una parella [poc] convencional de la Xina Antiga. L'home té concubines varies però tampoc no és gens interessat. I vaig pensar, què xungo estaria malament viure en parella a la Xina Antiga. Per sort al meu pis ja no escolto gaire plors desconsolats dels nens petits [i maleducats] dels veïns que tenen el bany a la mateixa zona de l'edifici. Ara els caps de setmana no paren de sentir-se veus de gent fent festa i/o prenent drogues. A vegades em pregunto com aguanten tants dies i nits seguits sense parar la xerrameca. Mai no els he sentit parlar de cap Rust. Ahir al vespre també em vaig sorprendre a punt d'adormir al sofa: vaig aixecar-me per anar fins al bany a rentar-me les dents i després a l'habitació per dormir com la gent normal.

Vaig somniar que pelava un troç d'un vibrador de plàstic oxidat, amb una facilitat que no era real. No em feia preguntes de quin plàstic era aquell que es deixava oxidar i pelar. Havia deixat de ser el jo per ser la mà del robot que pela. I quan em vaig despertar, en un ple de memòria, en un instant extremadament llarg però extremadament cansat, vaig pensar que un vibrador així tampoc hauria sigut maco.

Nota: ja està esborrada!

artur ha dit...

Per casualitat, he vist aquest vídeo de Arte.tv , potser t'agradi veure'l !
https://www.arte.tv/es/videos/082232-000-A/una-vida-sin-recuerdos/?cmpid=ES&cmpsrc=newsletter&cmpspt=email&actId=ebwp0YMB8s29TZra_iGGbXV1qzzpVLXuLyr5FYI13OqOC1nCYg51Z6ZSaaR5RIUb&actCampaignType=CAMPAIGN_MAIL&actSource=501272

Bona nit :)

NoName ha dit...

Té cara de bon Viking amb dents maques.

NoName ha dit...

Has de passar pel bloc del Pons!

Recorda:

La Secta es preocupa per tu!

Anònim ha dit...

El dissabte la gent anirà a pescar.