Seguint les petjades d'una tarda emboirada, entre un neguit i arbres de fulla perenne, m'entrebanco amb una llosa que sobresurt més que la resta. És aleshores que m'adono que caminava arrossegant els peus. M'aixeco i m'espolso les mans als pantalons. Faig una passa, mirant a terra, aixecant bé els peus. En faig una altra, i una altra, i una altra. I de tant caminar m'oblido de la boira, del neguit i dels arbres de fulla perenne.
7 comentaris:
No sé jo com va això dels peus i les mans espolsades *d'un Peix*, però m'agradaria remarcar que "El abuelo de Rosalía inspira las nuevas zapatillas de la cantante".
Unes espardenyes! Jo en portava els estius, però em provocaven mal d'esquena. No fan sabates per als peixos, és una discriminació molt greu.
Jo tinc mans i peus quan m'interessa, és qüestió de voluntat. També soc coach, perquè ho vull i així ho he aconseguit ser. Tarifes ja mencionades en comentaris anteriors.
Una entrebancada oportuna, per sortir del bucle dels neguits i la boira. Un cop en treu un altre :)
Salut !.
Ja ho tenen això els peixos, que no son massa bons en això de caminar
T'has passejat ja pel llistat de divendres? On dius que és el comentari gratuit que n'havies fet? Recorda: la teva secta es preocupa per tu!
Caminar desemboira, perquè segueixes un camí, encara que sigui circular. El problema és quan t'atures.
Ben vist, Artur! He de dir que aquest cop no va ser una entrebancada física, sinó sonora. Crec que ho hauré d'escriure un dia d'aquests.
Pons, quan era petit tenia un cassette on hi havia una cançó que deia Peixos amb sabates van sortir ahir a la nit. A mi m'agradava perquè m'obria un món de possibilitats però em deien que no era veritat, que els peixos no caminen i que deixés d'escoltar tonteries que inflen el cap. I aquí em veus, caminant!
NoName, fet!
Doncs tens raó, ara fa uns dies em vaig sentir aturat de cop, vaig pensar que havia de fer algun canvi a la meva vida i aquest mes de març és un rebombori.
Publica un comentari a l'entrada