Entrada al meu diari

Estimat diari,

Avui sense voler m'he enfadat una mica. M'havien de portar la fruita al matí i se n'han descuidat, i quan me l'han portat a la tarda, jo havia de marxar i no volia fer tard i el repartidor ha pujat les escales amb una parsimònia que m'ha fet posar nerviós. I al replà, l'he empès cap a dins del rebedor perquè anés més de pressa i aleshores s'ha entrebancat i ha caigut. I de la caiguda ha deixat anar la caixa amb la fruita que s'ha escampat per tot el pis. I jo m'he enfadat perquè així no és manera de treballar. I he agafat un plàtan encara verd i l'he començat a colpejar una vegada i una altra. I ell em deia: —Para, para, que em fas mal! —però jo estava enfadat i he encastat una poma de Girona, que ha quedat feta a bocins, al seu cap, tocant l'orella. I s'ha posat a cridar com un boig i jo m'he enfadat una mica més, per culpa dels seus crits eixordadors, i l'he colpejat diverses vegades amb una pinya que havíem de menjar per cap d'any però que s'havia fet malbé quan el maldestre del repartidor l'ha deixat caure a terra. Al final s'ha escapat mentre li anava tirant les taronges. Jo ja sé que no m'havia d'enfadar i que sempre he d'intentar mantenir la calma. Prometo, estimat diari, que m'esforçaré perquè no em torni a passar, encara que no sigui culpa meva.