I
Orbitant al voltant d'una idea, la velocitat no és suficient per evitar la caiguda al seu centre. Tard o d'hora la seva gravetat dirà: ets meu. I jo em deixaré endur pels seus braços, nu i sense oferir resistència. Però mentrestant orbito i esquivo el destí.
II
Com he arribat fins aquí? Accepto que la major part de la culpa és meva. M'he allunyat dels gustos dels altres, potser portat per un esperit inconformista i rebel. Però quan m'acosto als que m'interessen, una força de repulsió creix a banda i banda. I veig com aquells anys, quan el tacte era una part important de la vida, ara són un passat que mai tornarà. Queda una part que no controlo, que no tinc dret a lamentar, una part de culpa minsa que l'entorn decideix a l'atzar.
III
Paraules i més paraules. No vull parlar. No vull donar opinions. No vull saber res. Vull ser un llibre en blanc i tornar a aprendre amb la il·lusió de descobrir el món des de la innocència. Però el món no funciona així i l'únic que puc fer és apartar-me de les paraules que surten de dins meu. Les imatges que em venen de quan parlava em creen malestar i angoixa i reafirmen la meva condició. Una condició que em va venir donada i no vaig tenir manera de refusar. Odio el meu jo del passat i odio el del present que no ha après res. Ell parlaria i parlaria si tingués tan sols una ocasió.
5 comentaris:
I
Vigila que a l'orbita d'aquest planeta hi ha un mut de brossa espacial. No voldriem pas que vagis xocant amb alguna merda d'aquesta i quedar-nos sense Peix al Pons's blog.
II
Pensava que t'havies allunyat per l'esperit informàtic... No sé si per als peixos és gaire important el tacte, però diria que per als pops i els cyborgs té importància màxima.
III
Qui compraria mai un llibre blanc??? Fins i tot, quin editorial el treuria al mercat? Potser una blanquejadora de diners...
P.S.
Els peixos parlen?
Errata
I
On posa mut llegir munt.
(ja tens 2 comentaris a un post que parla del no res)
https://www.youtube.com/watch?v=J_13wFWA-RE
La trampa de la solitud, es acostumar-si...
Salut :)
NoName:
I - Crec que l'Agència Espacial Europea està fent proves amb un recollidor de brossa.
II - L'esperit informàtic és el veritable causant de qualsevol allunyament.
III - Doncs un cop al meu germà li van regalar en entrar al metro un llibre que es titulava, més o menys, "Los 100 pensamientos de J. M. Aznar". I era una llibreta en blanc amb cent fulls. Però clar, no va ser una compra.
Amb aquest vídeo m'han fet agafar mal els turmells.
Artur, és una bona trampa! Si t'hi acostumes, aleshores és complicat estar amb la gent? Fa anys em van dir una frase semblant, deia així: La solitud enganxa.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada