La vaca del pastor

Avui m'ha vingut al cap la cançó "La vaca del pastor". De cop i volta l'estava cantant. Baixava a gran velocitat amb la bicicleta i anava cantant:

Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor. Ah, ah!
Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor.

Em sentia amb una alegria que feia anys que no experimentava. I és que aquesta cançó la vaig ensenyar fa molts i molts anys a un grup de nens i nenes de set i vuit anys. Ara ja són més grans que jo o, si més no, tenen una vida més responsable que la meva. Recordo els assajos i també el concert on la van cantar a ple pulmó. A mi m'agradaria saber per què una cançó o un record apareix de sobte, sense demanar permís. Quin dret té? I si jo no el vull el record? I si a mi m'interessa tenir-lo guardat i amagat al racó més inhòspit del meu cap? Que no sap que en aquella època la meva vida era tan fàcil i senzilla que no vull recordar-la, per no caure en l'enveja més infecta? Maleït! 

I seguia cantant, recordant els crits dels nens. Aquesta alegria m'ha donat forces per fer més quilòmetres dels que en un inici havia pensat fer. He pujat dalt d'una muntanya, es veu que s'ha de dir port, perquè és ciclisme, per un camí que mai havia fet. I la baixada, vertiginosa, m'ha adolorit les galtes, del somriure que em proporcionava. La satisfacció per la pujada, per la baixada, per tot, que he sentit ha sigut tan gran que m'he posat a cantar molt fort espantant una parella que caminava tranquil·lament. Els he demanat perdó rient tot dient-los, adéu!

Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor. Ah, ah!
Cantem tots, cantem tots,
la vaca del pastor.