diumenge, 19 de gener del 2020

Els ocells

En els meus viatges m'acompanyen i em protegeixen. Volen a tota velocitat al meu voltant i jo accelero i ells s'alcen cel enllà. Aleshores els perdo de vista però pocs metres més endavant m'esperen a les vores dels camins i tornem a començar el joc.

Un dia cap ocell em va venir a trobar i vaig voltar per camins solitaris fins que, sense la seva protecció, vaig caure. Des de llavors que els busco abans que em trobin i els demano si volen venir amb mi.

Els ocells es fan vells i prenen la forma de fulla. Es lliuren al vent que amb suavitat els deixa sobre l'herba. Allà reposen i amb el temps tornen a formar part de la terra. I és per això que, quan veig caure una fulla, li dic adeu amb un somriure.

4 comentaris:

NoName ha dit...

A veure si acabarem veient-te amb una llibreta amb uns ocells dibuixats a la tapa... Només faltaria...

artur ha dit...

Avui m'agrada el que dius !! ... i a més socialitzant-te amb els ocells (amics) en les passejades pel bosc... està molt bé ;)

Peix ha dit...

NoName, no penso robar la llibreta de la forastera, encara tinc certa moral, de moment.

artur, fantàstic! M'alegra que t'hagi agradat!

NoName ha dit...

Sempre pots intentar copiar-la...

Creative Commons License