Exposició

Cos a cos. Un paper s'escola entre els ferros.

És un pallasso, és una obertura del crani, és un crit d'espant, és una corredissa. Un nou crit al veure la destrossa. Entre tu i jo, mai a la vida hauria esperat un final millor.

Una manta feta de sol, un teixit daurat que abriga. La distància es va fent gran a mesura que l'energia fosca intenta esquinçar la matèria. I l'olor s'ha quedat per sempre. De maduixa.