dilluns, 6 de maig de 2019

Amor propi

La gravetat

Potser seria hora de mirar-nos el sol i veure com any rere any li donem voltes. Ens diuen que cal avançar sempre endavant. I la Terra, la nostra casa, ens ensenya just el contrari. És per això que jo, fart de seguir una línia recta, m'he plantat i he començat a donar voltes sobre el mateix. Aplico una força al meu cos que m'impedeix pensar, dormir i menjar. I em deixo caure. Però com que dono voltes mai cauré del tot ni seré devorat per aquesta força. Cauré eternament, privat de la vida que el meu cos desitja.


Llibertat

Avui escric per tu que no em coneixes massa, que potser ja saps que no val la pena que em coneguis més. Avui escric perquè m'has trencat les cadenes que feia anys que arrossegava quan he posat el peu al cep. Estic content d'haver-me alliberat però ara, atrapat, només penso amb si algú mai m'arrenca del cep, quina trampa utilitzarà?

2 comentaris:

artur ha dit...

Donar voltes al Sol, be a ser com "mirar-se el melic" , no veiem res més. No em sedueix gaire la idea de seguir atrapat, encara que si estem lliures de forces que ens atrapen, això ens faci donar voltes al cap ! ;) ens en sortirem ??

Peix ha dit...

Evidentment que sí, totés qüestió de temps.
He de reconèixer que aquest text no té per a mi encara gaire sentit. Però ves a saber si en un futur, tal i com m'ha passat amb altres, té un significat molt clar...